És un fet excepcional per la senzilla raó que no havia passat mai. El Barça havia fet un ple de lligues dels equips professionals quan encara no hi incloïa el futbol femení ni el futbol sala, i quan els va incorporar s’hi va quedar a prop en dues temporades en què va fallar el futbol masculí. Ara sí. Sis equips, sis lligues. En un moment en què la mala salut econòmica colla i les seccions en temen els efectes, el sextet té un punt de reivindicació. El poder poliesportiu del Barça és fort, sense rivals equiparables amb tants esports i tanta potència ara mateix.

Totes les seccions estan pendents de com els afectaran les retallades, però seria imprecís destacar que els èxits han arribat malgrat la crisi, perquè sobretot en esports com ara l’handbol i l’hoquei sobre patins el seu potencial continua molt per damunt de la resta de clubs amb els quals afronta les competicions estatals. En qualsevol cas, tampoc es pot relativitzar el mèrit d’haver fet coincidir els títols de lliga del futbol masculí i femení, el bàsquet, l’handbol, l’hoquei sobre patins i el futbol sala, cadascun amb els seus reptes i dificultats.

Amb el cas Negreira als jutjats, ni tan sols és clar si la UEFA esperarà la sentència a l’hora de decidir si el convida a participar en la Champions, però sí que és innegable que la reputació del club va quedar tacada des que va esclatar el cas. Èxits com el de les sis lligues, que contrasten amb el mal balanç a Europa –amb la Champions femenina de futbol com a únic títol–, doten de valor la imatge, la marca Barça. I capítols com la comunió entre Mirotic i el Palau Blaugrana conviden a tenir present a la directiva –amb necessitat de fer retallades– que les seccions fan diferent, singular i poderós el Barça.