Si perdem Oriol Romeu, ens afeblim de cara a l’objectiu d’assolir la permanència. Entenc que l’Oriol anheli jugar en un gran equip i també comprenc que el Barça vulgui fitxar un enorme jugador. Hi tenen tot el dret, això és el mercat, senyors, i poca cosa hi podem fer.

De tot aquest tema, el que més m’ha revoltat ha estat el tracte i la manera com els directius i l’entorn mediàtic barcelonista han caricaturitzat i menyspreat el Girona. Han filtrat informacions a tort i a dret, ens han qualificat d’intransigents, han donat per fet que hem de rebaixar les pretensions i adaptar-nos als seus problemes d’anèmia de cartera, han parlat de nosaltres com un club del City Group per així poder obviar que som l’equip amb el límit salarial més petit de la categoria i el pitjor és que tot plegat ho han sentenciat amb una ignorància total sobre com és i com funciona el Girona. El punt àlgid d’aquest menyspreu altiu va ser quan Laporta, en un atac de cinisme digne d’emmarcar, va dir en aquest diari que voler comprar a la baixa un dels nostres millors jugadors és una manera d’ajudar-nos.

Si finalment l’Oriol fa les maletes, haurem de deixar enrere la ira i transitar cap a l’acceptació. Romeu marxarà, el substituirem i el club continuarà endavant. En qualsevol cas, és evident que hi haurà un abans i un després d’aquest estiu sobretot per aquells que per sobre de tot som del Girona, però també som o érem culers. Potser aquest serà l’estiu en el qual perdrem la innocència i reconeixerem que no es poden tenir dos amors a la vegada i no estar boig.