El Barça afronta una temporada complicada. Sí, jo ho sé, ho són totes de complicades les temporades del Barça però a l’última, quan semblava que ho tenia tot en contra i n’hi havia molts que ho esperaven per començar a demanar caps –de Xavi i de Laporta especialment– es va guanyar la lliga amb autoritat, es va competir més del que molts pensaven i només la prematura eliminació en la Champions va deixar mala boca. Però la que començarà ben aviat ho tornarà a ser, de complicada. Primer perquè no es jugarà al Camp Nou, en obres durant més d’un any, que es farà llarg. Segon perquè es tornarà a exigir tot a un equip que ha donat bon resultat però que està sota la lupa del fair play, el sostre salarial. I tercer, i per a mi molt important, perquè no hi haurà Sergio Busquets.

Segurament ha estat un dels jugadors menys valorats pel gran rendiment que ha donat. En la contraportada d’aquest diari ho vaig defensar ja fa molts anys, quan alguns el consideraven prescindible. Que no hagi tingut reconeixements a escala mundial com han tingut companys seus com ara Messi, Iniesta o Xavi, no treu que se’ls mereixia tant com ells, però la feina que feia, amagada, poc vistosa, feia millor la que feien els seus companys de línia i era imprescindible per als gols del millor jugador del món.

Hi ha gent que no el podia ni veure. Que el trobava lent, que només veia com fallava una pilota. Jo crec que era el més ràpid de cervell que tenia l’equip i que ningú podria competir amb ell pel nombre de pilotes assegurades que sortien de les seves cames. I no oblidem que jugava pressionat i en un lloc on perdre una pilota comprometia la porteria. Però filtrava com ningú les pilotes per superar la línia. Frenava el joc quan tocava, posava ordre, accelerava quan tocava i era el punt d’equilibri imprescindible per a un equip que ho ha guanyat tot des que Guardiola va arribar a la banqueta, un llunyà 2008, fa quinze anys, en un acte de valentia de Jan Laporta i contra l’opinió d’un munt de savis que sempre saps a quina carta juguen perquè només falta observar per a qui escriuen o parlen.

No hi haurà Sergio Busquets a l’equip. Ho ha decidit, i segurament ha fet el que més li convenia. I per això ara al Barça se li presenta un problema i se li obren noves oportunitats. Perquè és evident que aquest no és l’equip dels grans fitxatges, tot i que ha arribat Gündogan. La situació econòmica mana, i això explica la sortida de jugadors que hi ha o hi haurà. Però a Xavi se li exigirà que competeixi i guanyi. I per això dic que serà una temporada complicada, amb jugadors volguts que no poden arribar i amb jugadors de molt nom però que encara hem de veure si ho demostren amb el Barça, Levandowsky al marge, és clar. Hem de veure si surt la millor versió de Dembélé, Ansu, Raphinha, Ferran Torres...

Però la clau serà trobar l’equilibri. La temporada passada en partits decisius el Barça va jugar un 4-4-2 i segurament ho tornarà a fer. Trobar l’equilibri amb De Jong, Gündogan, Pedri i Gavi serà la base de tot. I Oriol Romeu, no l’oblidem. Xavi haurà de trobar el seu equip, o els seus equips en funció del camp i del rival. Però aquests jugadors seran la columna vertebral d’un equip que s’ha de fer, que ha de créixer i que necessitarà encara algun jugador més per competir a nivell europeu. Però haurà de trobar el seu equilibri, i per això Oriol Romeu en serà una peça clau després de l’adeu de Sergio Busquets.