Si Dembélé marxa del Barça ho farà sis anys després d’haver-hi arribat, sense haver deixat vertaderament empremta futbolística en el club. Ni una actuació memorable en un gran escenari se li recordarà a un jugador que va costar una morterada i que amb l’estatus que posseïa havia d’haver estat diferencial. Les seves condicions són evidents i les ha mostrat puntualment, però penso que és un futbolista que no li compensa, al Barça. No seria un adeu traumàtic, ni de bon tros. Deixant de banda la fragilitat física que té, que l’aparta per temporada moltíssims partits per lesió, tampoc és tant el que li ha aportat quan ha estat en condicions. Els números són meridians; no ha superat mai els 8 gols en una lliga, una xifra pírrica per a un atacant que aspira a ser important en el Barça. A banda de l’escàs impacte que ha tingut de cara a gol, tampoc ha estat un jugador que hagi encaixat en el joc de l’equip. La realitat és que la proposta de joc blaugrana va en contra de la seva naturalesa futbolística. És un extrem de gambada, que disfruta amb espais i corrent, cosa que en el Barça no acostuma a tenir i això ja és una virtut que no pot explotar. Després està el tema de la interpretació del joc, en què tampoc acostuma a estar fi. El Barça necessita atacar junt i ordenat i, tot sovint, ell és qui desendreça tota l’estructura i genera un caos col·lectiu amb males decisions com encarar i perdre la pilota quan no toca, o desplaçar-se a massa velocitat quan l’atac demana més passades i control. Sí, quan està inspirat és imparable, se’n va de tothom i sembla el millor jugador del món, però això, en sis anys ha passat en comptades ocasions.