Thibaut Courtois, Éder Militão, Kevin de Bruyne o Jurrien Timber són alguns dels futbolistes que han caigut lesionats de gravetat aquest estiu i han dit adeu, pràcticament, a tot el que queda de temporada. Una llista que va augmentant jornada rere jornada, i el que es podria catalogar d’excepció sembla que s’ha convertit en una plaga. Als futbolistes se’ls demana ser superatletes. Cada detall en la seva preparació física, mental, l’alimentació i el descans està cuidat al màxim. Però continuen sent humans i arriba un moment en què el cos diu prou. Ells també tenen un límit.

Pep Guardiola fa uns dies va alçar la veu en contra d’aquesta situació, que a la llarga pot ser insostenible. L’exigència de les pretemporades, que més que un període de preparació s’ha convertit en gires promocionals, el calendari cada cop més carregat, amb molt poc temps de recuperació entre els partits i les nombroses competicions, i ara la nova normativa del temps afegit que allarga els matxs de manera exagerada, posen en perill la integritat del futbolista. “És massa. Adaptar-se, continuar endavant, entrenar molt poc i tenir energia en els partits. Això és una batalla perduda fins que els jugadors es plantin i diguin «no juguem»”, va denunciar el de Santpedor, en contra de l’estat actual del futbol, perquè no cuida bé els protagonistes. És un tema per reflexionar seriosament i veure cap a on anem. Perquè no tot s’hi val. Algú hi ha de posar fre.