De l’excepció a la plaga

Thi­baut Cour­tois, Éder Militão, Kevin de Bruyne o Jur­rien Tim­ber són alguns dels fut­bo­lis­tes que han cai­gut lesi­o­nats de gra­ve­tat aquest estiu i han dit adeu, pràcti­ca­ment, a tot el que queda de tem­po­rada. Una llista que va aug­men­tant jor­nada rere jor­nada, i el que es podria cata­lo­gar d’excepció sem­bla que s’ha con­ver­tit en una plaga. Als fut­bo­lis­tes se’ls demana ser superat­le­tes. Cada detall en la seva pre­pa­ració física, men­tal, l’ali­men­tació i el des­cans està cui­dat al màxim. Però con­ti­nuen sent humans i arriba un moment en què el cos diu prou. Ells també tenen un límit.

Pep Guar­di­ola fa uns dies va alçar la veu en con­tra d’aquesta situ­ació, que a la llarga pot ser insos­te­ni­ble. L’exigència de les pre­tem­po­ra­des, que més que un període de pre­pa­ració s’ha con­ver­tit en gires pro­mo­ci­o­nals, el calen­dari cada cop més car­re­gat, amb molt poc temps de recu­pe­ració entre els par­tits i les nom­bro­ses com­pe­ti­ci­ons, i ara la nova nor­ma­tiva del temps afe­git que allarga els matxs de manera exa­ge­rada, posen en perill la inte­gri­tat del fut­bo­lista. “És massa. Adap­tar-se, con­ti­nuar enda­vant, entre­nar molt poc i tenir ener­gia en els par­tits. Això és una bata­lla per­duda fins que els juga­dors es plan­tin i diguin «no juguem»”, va denun­ciar el de Sant­pe­dor, en con­tra de l’estat actual del fut­bol, perquè no cuida bé els pro­ta­go­nis­tes. És un tema per refle­xi­o­nar seri­o­sa­ment i veure cap a on anem. Perquè no tot s’hi val. Algú hi ha de posar fre.