Els jugadors de primera divisió tenen en comú que guanyen molta pasta, són joves, famosos, gaudeixen d’horaris privilegiats, favors diversos d’una societat que els tracta com semidéus, i tots ells excepte Isco i Borja Iglesias, han callat com rates a l’hora de posicionar-se davant el cas Rubiales, fent un exercici corporatiu d’omissió moral que ens mostra sense embuts de què parlem quan ens referim a la bombolla on viuen: Ni els de la Canadenca anaven tant a l’una.

Per què el silenci? Hi ha tres hipotètiques causes. La primera és que els diners no et protegeixen de la por, de les represàlies de parlar contra qui té el poder real amb un sentit complet d’impunitat. La por és humana, empetiteix moralment en alguns casos, però forma part de la irracionalitat de la nostra complexitat emocional. Tant de bo el motiu fos aquest, parlaríem de covards però no de la misèria moral del segon motiu, el del no m’interessa perquè aviat hi haurà una Eurocopa i fins ahir l’home no havia dimitit, i per tant, no sabies quines decisions passarien per les seves mans. Prudència cínica de qui mira per si mateix, una hipòtesis reforçada pel fet que un dels dos jugadors que s’ha posicionat és Isco: el mig apartat d’aquest món que no té res a perdre i diu el que li rota. Només els que viuen als afores del sistema poden atacar el sistema.

Però bé, més enllà de la por mig comprensiva i del fastigós egoisme professional hi ha una tercera hipòtesi, la més alarmant de totes, la de la desconnexió absoluta del món real, la de la realitat no va amb mi perquè això és un ofici en què tinc el màxim benefici i el demés, escolta, que s’espavilin perquè cadascú ha de gestionar la seva merda. Només faltaria, he vingut aquí per fer gols, no per ser Jesse Owens, i al final, ja ho sabíem qui era l’impresentable dels negocis amb Piqué, cap sorpresa. Dit això, si no jugo aquest dissabte hauran de notar que m’enfado. Molts jugadors sou aquí, oi?

En definitiva, no sé on estarà cada jugador en aquesta escala dels tres motius, o si tindran els tres alhora, però el silenci còmplice que han tingut amb Rubiales mostra quin tipus de gent tenim davant nostre: aïllats socials i egoistes endèmics que no volen saber res del que passa al seu voltant.