Anys enrere es va popularitzar el terme gilicorner. Significava treure en curt i sense cap mena d’eficiència un llançament de cantonada. El problema no era només la seva inoperància, sinó també el perill de provocar un contraatac si es perdia la pilota amb tothom a l’àrea sense possibilitat de replegament ràpid.

Diumenge passat el prefix gili va tornar a aparèixer aquest cop associat a una passada. “Escolta, David, a mi no m’agraden gens els gilipases”, va etzibar Míchel a David i a la resta en una pausa d’hidratació. Es referia a passades de seguretat cap enrere, que no porten enlloc i que a més feien que l’equip es posés a l’altura perfecta perquè el Getafe pressionés i pogués robar. En el moment en el qual Míchel va deixar anar a aquesta frase quedava un quart d’hora de partit i guanyàvem 3 a 0. Això diu molt de la implicació que demana a l’equip i també que aquest concepte és important per explicar la manera de jugar del Girona. Es vol tenir la pilota, sí, però tenir-la per ser agressius i anar a buscar el rival. Tenir la possessió ajuda a controlar el partit, però si aquesta és anodina i previsible ajuda el contrari a acomodar-se al camp.

Gilipase entra al glossari michelià i el sumem a tants i tants altres conceptes que anem aprenent a cada roda de premsa i que ens fan entendre el futbol i sobretot la idea del joc que té aquest entrenador. Una altra lliçó. Per cert, gili prové del caló i significa ‘innocent’ o ‘càndid’. Ara l’usem com a ‘estúpid’, tots dos significats serveixen si els associem a aquestes passades que al mister no li agraden.