‘Gilipases’

Anys enrere es va popu­la­rit­zar el terme gili­cor­ner. Sig­ni­fi­cava treure en curt i sense cap mena d’eficiència un llançament de can­to­nada. El pro­blema no era només la seva ino­perància, sinó també el perill de pro­vo­car un con­tra­a­tac si es per­dia la pilota amb tot­hom a l’àrea sense pos­si­bi­li­tat de reple­ga­ment ràpid.

Diu­menge pas­sat el pre­fix gili va tor­nar a aparèixer aquest cop asso­ciat a una pas­sada. “Escolta, David, a mi no m’agra­den gens els gili­pa­ses”, va etzi­bar Míchel a David i a la resta en una pausa d’hidra­tació. Es refe­ria a pas­sa­des de segu­re­tat cap enrere, que no por­ten enlloc i que a més feien que l’equip es posés a l’altura per­fecta perquè el Getafe pres­sionés i pogués robar. En el moment en el qual Míchel va dei­xar anar a aquesta frase que­dava un quart d’hora de par­tit i guanyàvem 3 a 0. Això diu molt de la impli­cació que demana a l’equip i també que aquest con­cepte és impor­tant per expli­car la manera de jugar del Girona. Es vol tenir la pilota, sí, però tenir-la per ser agres­sius i anar a bus­car el rival. Tenir la pos­sessió ajuda a con­tro­lar el par­tit, però si aquesta és ano­dina i pre­vi­si­ble ajuda el con­trari a aco­mo­dar-se al camp.

Gili­pase entra al glos­sari mic­helià i el sumem a tants i tants altres con­cep­tes que anem apre­nent a cada roda de premsa i que ens fan enten­dre el fut­bol i sobre­tot la idea del joc que té aquest entre­na­dor. Una altra lliçó. Per cert, gili prové del caló i sig­ni­fica ‘inno­cent’ o ‘càndid’. Ara l’usem com a ‘estúpid’, tots dos sig­ni­fi­cats ser­vei­xen si els asso­ciem a aques­tes pas­sa­des que al mis­ter no li agra­den.