Dos reglaments

És el que hi ha. Les tres primeres jornades han deixat clar quin és el manual d’instruccions de l’arbitratge espanyol en aquesta lliga que comença. Hi ha un reglament, però si convé n’hi pot haver dos o els que calguin. Ho vam veure a Getafe, on l’equip de Bordalás va golejar en agressions i el Barça en expulsions i on l’àrbitre es va imaginar una mà per no xiular un penal clamorós a Araujo. Una setmana més tard, la mateixa ma va permetre a Bellingham encarrilar la victòria del Real Madrid a Almeria. Ben xiulat. El problema és que, hores després, el Barça va tornar a patir el doble raser contra el Cadis amb un penal a Lewandowski i un altre a Lamine, tots dos de llibre i reglament, però no per l’àrbitre, ni pel VAR. I la cosa no va millorar diumenge passat a Vila-real, amb un fora de joc de Sorloth (gol) i un altre penal cristal·lí a Yamal, combinats amb un gol sibil·linament anul·lat al Celta davant el Madrid. Queda dit. És el que hi ha. L’única resposta que val és al camp, com a Vila-real: si te’n fan tres, en fas quatre.

Lamine o Raphinha?

Mèrits, gestió de vestidor, confiança, protecció del menor, competència, motivació, estratègia de partit..., el caldo està servit i Xavi Hernàndez, el cuiner, sabrà els ingredients que pesaran més per decidir qui ocuparà la punta dreta de l’atac a l’onze inicial del Barça el proper cap de setmana al camp de l’Osasuna. La immensa majoria apostaria per Lamine Yamal, el nano, la sensació, la Masia, perillós, productiu, aplaudit i MVP a Vila-real, el talent que molts ja investeixen com a crac; o bé Raphinha, el titular, important la passada Lliga, però expulsat per mèrits propis a Getafe. Ell li va obrir la porta a Lamine, i ara qui és el valent que la hi tanca? A Xavi li toca buscar l’equilibri que beneficiï l’equip, perquè els necessita als dos.