Opinió

El millor del mercat

El Barça ha apro­fi­tat el temps en aquest mer­cat d’estiu i sem­bla dis­po­sat a esprémer-lo fins a l’últim sos­pir. L’objec­tiu era pujar el nivell i la pro­fun­di­tat de la plan­ti­lla i resol­dre les man­can­ces de l’equip; la difi­cul­tat objec­tiva i palmària, la falta de calés i d’espai sala­rial per incor­po­rar i ins­criure saba nova, i el resul­tat, a hores d’ara, és els fit­xat­ges de Gun­do­gan, Oriol Romeu, Iñigo Martínez i Vitor Roque, les incor­po­ra­ci­ons dels cedits Abde i Fermín López, més la irrupció impo­nent del juve­nil Lamine Yamal i està força encar­ri­lada l’arri­bada cedit de Can­celo. No està gens mala­ment, ate­ses les cir­cumstàncies. Els tres pri­mers són titu­lars en qual­se­vol par­tit. Íñigo reforça l’estratègia dels tres cen­trals, Romeu per­met alli­be­rar el millor De Jong i Gundo ali­menta el joc inte­rior i les alter­na­ti­ves del mig del camp de Xavi, que eren dues assig­na­tu­res pen­dents de la tem­po­rada pas­sada. Amb Pedri lesi­o­nat (una altra vegada), l’equip no va min­var com abans i les raons són la presència de Gun­do­gan i els galons que De Jong ha fet seus. Abde i Fermín són talents emer­gents que apor­ten relleus i solu­ci­ons alter­na­ti­ves i Lamine ha tirat a terra la porta del pri­mer equip, amb 16 anys però en mode crac, fins al punt de fer obli­dar, i cele­brar, que Dembélé deixés una taqui­lla buida. Si arriba Can­celo, Xavi tan­carà el forat negre que ha estat obert al late­ral dret des del pri­mer adeu de Dani Alves.

Dos regla­ments

És el que hi ha. Les tres pri­me­res jor­na­des han dei­xat clar quin és el manual d’ins­truc­ci­ons de l’arbi­tratge espa­nyol en aquesta lliga que comença. Hi ha un regla­ment, però si convé n’hi pot haver dos o els que cal­guin. Ho vam veure a Getafe, on l’equip de Bor­dalás va gole­jar en agres­si­ons i el Barça en expul­si­ons i on l’àrbi­tre es va ima­gi­nar una mà per no xiu­lar un penal cla­morós a Araujo. Una set­mana més tard, la mateixa ma va per­me­tre a Belling­ham encar­ri­lar la victòria del Real Madrid a Alme­ria. Ben xiu­lat. El pro­blema és que, hores després, el Barça va tor­nar a patir el doble raser con­tra el Cadis amb un penal a Lewan­dowski i un altre a Lamine, tots dos de lli­bre i regla­ment, però no per l’àrbi­tre, ni pel VAR. I la cosa no va millo­rar diu­menge pas­sat a Vila-real, amb un fora de joc de Sor­loth (gol) i un altre penal cris­tal·lí a Yamal, com­bi­nats amb un gol sibil·lina­ment anul·lat al Celta davant el Madrid. Queda dit. És el que hi ha. L’única res­posta que val és al camp, com a Vila-real: si te’n fan tres, en fas qua­tre.

Lamine o Rap­hinha?

Mèrits, gestió de ves­ti­dor, con­fiança, pro­tecció del menor, com­petència, moti­vació, estratègia de par­tit..., el caldo està ser­vit i Xavi Hernàndez, el cui­ner, sabrà els ingre­di­ents que pesa­ran més per deci­dir qui ocu­parà la punta dreta de l’atac a l’onze ini­cial del Barça el pro­per cap de set­mana al camp de l’Osa­suna. La immensa majo­ria apos­ta­ria per Lamine Yamal, el nano, la sen­sació, la Masia, perillós, pro­duc­tiu, aplau­dit i MVP a Vila-real, el talent que molts ja inves­tei­xen com a crac; o bé Rap­hinha, el titu­lar, impor­tant la pas­sada Lliga, però expul­sat per mèrits pro­pis a Getafe. Ell li va obrir la porta a Lamine, i ara qui és el valent que la hi tanca? A Xavi li toca bus­car l’equi­li­bri que bene­ficiï l’equip, perquè els neces­sita als dos.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)