Formar part d’un estat de pandereta ens recorda, amb més freqüència de la desitjada, el poema de Martin Niemöller (1892-1984), gravat en el Museu de l’Holocaust dels EUA. El de “primer van venir a buscar els socialistes [no confondre amb el partit del règim del 78], i no vaig dir res, perquè jo no ho era. Després sindicalistes [...], jueus [...] i després a mi i no va quedar ningú per parlar per mi”.

El Tribunal Administratiu de l’Esport (TAD) el petó de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso qualifica de falta greu. I no molt greu, com s’esperava el ministre que no fa tant es manifestava de bracet amb Arrimadas, Albiol o Montserrat.

Qui va matar Kennedy? És la pregunta que sempre feia a Àngel Mullera (Lloret de Mar, 1984). El 23 de març del 2016 el TAD va ratificar la sanció de dos anys que li imposava l’Agència Espanyola de Protecció de la Salut en l’Esport (Aepsad), per haver-se negat a passar un control antidopatge l’estiu abans –se li van presentar a casa quan venia d’entrenar-se a les pistes–. Es qualificava els fets com una infracció molt greu i ell havia de pagar una multa de 7.500 euros, i no 12.000 euros com havien establert al desembre, quan el CSD li va retirar la condició d’esportista d’alt nivell. La resolució la va publicar primer l’As, que ja havia destapat un presumpte pla de dopatge d’un atleta que estava a punt de competir als Jocs de Londres. Mully, finalista en el mundial del 2013 i bronze en l’europeu del 2014, va poder acudir a la cita olímpica el 2012 després de recórrer al TAS i contra la decisió del CSD. Aquella primavera de fa set anys, em recordava que al TAD hi ha una majoria designada pel mateix CSD. Ja ho saps, Miquel, sempre queda Europa.