For­mar part d’un estat de pan­de­reta ens recorda, amb més freqüència de la desit­jada, el poema de Mar­tin Niemöller (1892-1984), gra­vat en el Museu de l’Holo­caust dels EUA. El de “pri­mer van venir a bus­car els soci­a­lis­tes [no con­fon­dre amb el par­tit del règim del 78], i no vaig dir res, perquè jo no ho era. Després sin­di­ca­lis­tes [...], jueus [...] i després a mi i no va que­dar ningú per par­lar per mi”.

El Tri­bu­nal Admi­nis­tra­tiu de l’Esport (TAD) el petó de Luis Rubi­a­les a Jen­ni­fer Her­moso qua­li­fica de falta greu. I no molt greu, com s’espe­rava el minis­tre que no fa tant es mani­fes­tava de bra­cet amb Arri­ma­das, Albiol o Mont­ser­rat.

Qui va matar Ken­nedy? És la pre­gunta que sem­pre feia a Àngel Mullera (Llo­ret de Mar, 1984). El 23 de març del 2016 el TAD va rati­fi­car la sanció de dos anys que li impo­sava l’Agència Espa­nyola de Pro­tecció de la Salut en l’Esport (Aep­sad), per haver-se negat a pas­sar un con­trol anti­do­patge l’estiu abans –se li van pre­sen­tar a casa quan venia d’entre­nar-se a les pis­tes–. Es qua­li­fi­cava els fets com una infracció molt greu i ell havia de pagar una multa de 7.500 euros, i no 12.000 euros com havien esta­blert al desem­bre, quan el CSD li va reti­rar la con­dició d’espor­tista d’alt nivell. La reso­lució la va publi­car pri­mer l’As, que ja havia des­ta­pat un pre­sumpte pla de dopatge d’un atleta que estava a punt de com­pe­tir als Jocs de Lon­dres. Mully, fina­lista en el mun­dial del 2013 i bronze en l’euro­peu del 2014, va poder acu­dir a la cita olímpica el 2012 després de recórrer al TAS i con­tra la decisió del CSD. Aque­lla pri­ma­vera de fa set anys, em recor­dava que al TAD hi ha una majo­ria desig­nada pel mateix CSD. Ja ho saps, Miquel, sem­pre queda Europa.