L’any passat el Barça va guanyar la lliga però va fer figa a Europa. Tothom tenia força clar que el projecte de Xavi tenia mancances i que no estava al nivell dels grans equips d’Europa, cosa que no era excusa perquè hagués competit a la Champions millor de com ho va fer. Ara sembla que Europa és el cavall de batalla i que cal passar de la fase de grups com sigui per mirar de competir en les eliminatòries per arribar com més lluny millor. El bon començament de lliga i algunes actuacions de l’equip blaugrana en concret han fet que algú hagi dit i publicat que aquest Barça pot competir per guanyar la Champions. Particularment crec que és massa aviat per dir-ho. S’ha començat prou bé en el primer partit, però no tots seran igual. El que sí que queda clar és que l’exigència per competir fins al final hi ha de ser. A Europa i a les competicions espanyoles.

Cinc jornades després de començar la lliga i amb un Madrid que està encantat dels seus fitxatges i que ha fet el ple de punts fins ara, podem dir que serà molt més competida i complicada que l’anterior. Primer per l’arrencada del Madrid, encara que sense jugar del tot bé i amb aquella sort que sembla que els acompanyi sempre i, per què no dir-ho, per unes decisions arbitrals que també han acompanyat el club de Florentino Pérez. Deixem-ho així. El Barça, per tant, ho tindrà complicat per revalidar el títol, però ha de fer-ho. Queda clar que els jugadors que té ara Xavi, en conjunt, són millor planter que no pas l’any passat. Els fitxatges i les incorporacions de la base han millorat, i molt, una plantilla encara en construcció. Xavi té un vestidor on triar i ja no fa segons què mirar la banqueta en alguns partits perquè els que s’hi han assegut garanteixen la potència de l’equip. A Gündogan, no cal descobrir-lo. João Félix està meravellant. Oriol Romeu compleix amb escreix per fer allò pel qual se’l va fitxar. I João Cancelo ha mostrat unes condicions i un nivell que, al lateral dret, no vèiem des de Dani Alves.

De Cancelo, estranya que el deixés marxar el City. Es va parlar del seu caràcter al vestidor i que era un jugador que necessitava sentir-se important i jugar-ho tot sempre i que això no l’hi garantien. Doncs ha quedat clar que al Barça, si no té lesions i manté el seu nivell físic, ningú no li discutirà el lloc. La necessitat d’un lateral dret era coneguda des de fa temps i podríem dir que alguns fitxatges per cobrir la plaça han estat autèntiques bromes. Ara seria fàcil ficar-se amb Sergi Roberto, que ha mostrat mancances en molts partits en la part defensiva, però crec que si hi jugava era perquè el que hi havia que sí que era lateral no tenia nivell. I Sergi Roberto mereix un respecte, que alguns no l’hi tenen, perquè ha estat disponible quan i on l’han demanat. Cancelo és un gran lateral. Per tant, aconseguir la seva cessió ha estat un gran què. Fiable i contundent defensivament, ha mostrat que pot aportar molt en atac. I a més és feliç al Barça i va jugar fort per poder venir, encara que sigui com a cedit.

Sembla que Xavi ha trobat l’equilibri. I això que té la baixa de Pedri, un element clau. Tindrà un problema, i una sort, quan tingui tots els jugadors a disposició i hagi de triar un mig del camp entre homes tots ells titulars. Magnífic! De moment alterna l’esquema utilitzat. Tenir jugadors determinants en punta és necessari, però la clau de tot està en el domini de pilota i el control del mig del camp. I amb tot això es pot dir que està en condicions de competir per tots els títols. Ara falta la sort!