Ez Abde va marcar diumenge el seu primer gol amb el Betis, un molt bon xut amb la dreta que tancava (85’) un partit ja molt encarrilat contra el València (3-0). Abde era al camp des del minut 72. Suplent, com ho va ser també contra el Barça i el Cadis. El marroquí ha jugat dos partits com a titular amb Pellegrini, en l’empat a Granada i en la derrota contra el Rangers en l’Europa League. No hauria de ser cap drama, això de no ser titular. Es poden fer paperassos sortint des de la banqueta. Ell mateix va destacar a l’Osasuna tot i no tenir precisament un lloc fix a les alineacions inicials d’Arrasate. Va jugar de titular 19 partits de lliga –just la meitat de les jornades que hi ha a primera– i dos de sencers, i hi va haver dotze companys amb més presències en l’onze. El rendiment li va valer per tornar al Barça i perquè Xavi el tingués ben present durant l’estiu. Fins que va ser el mateix futbolista qui va demanar marxar, tot i haver jugat –tota la segona part a Getafe i 22 minuts contra el Cadis– en les dues primeres jornades. “Volia jugar tots els partits, tots els minuts. Això no li ho podem garantir”, explicava Xavi. Tanta pressa tenia Abde? Amb 21 anys i després d’haver arribat tot just a la quarantena de partits en el futbol professional, ha d’exigir jugar-ho tot al Barça? Més encara sabent el seu perfil, que si pot ser útil és precisament per revolucionar partits. O no l’assessoren, o l’assessoren malament, o l’exigència que posava és només una excusa perquè no s’hi veia, que també és veritat que hi ha vida més enllà del Barça.

Abde tenia pressa per jugar i el Barça ha tingut pressa per lligar el futur de Lamine Yamal amb el primer contracte professional. Moviment esperat, comprensible i necessari tenint en compte com ha enlluernat el joveníssim extrem en la seva irrupció a l’elit. La renovació serà per fases, perquè com a menor d’edat el primer contracte només pot ser per tres anys, i si la projecció no s’espatlla fa pinta que serà d’aquells que van passant periòdicament per les oficines a firmar revisions.

De Lamine, la precocitat feta futbolista, sorprèn la naturalitat amb què mostra en l’elit totes les virtuts que li veien en el futbol formatiu. La fugida de Dembélé i la impaciència d’Abde han desembrossat el camí cap al primer equip, i la seva resposta ha estat immillorable. Tant, que fins i tot n’hi ha que li critiquen a Xavi que no l’hagi alineat més sovint. Més pressa. A vegades volem córrer massa, cremem Raphinha i maleïm Ferran. Yamal ha participat en tots els partits. És veritat que, dels vuit de lliga, només n’ha jugat la meitat de titular. Però si hi ha pressa per veure’l és perquè Xavi hi ha cregut fermament i més aviat que amb cap altre jove. En l’estrena al Lluís Companys, en la segona jornada, directe a l’onze inicial, amb Ferran, Ansu i Abde a la banqueta. Raphinha està de pega i ara s’ha lesionat precisament quan Xavi li buscava una ubicació més centrada, que és molt bon senyal –la decisió del tècnic d’allunyar el brasiler de l’extrem, no pas la lesió– del pes que va guanyant Lamine al costat dret de l’atac. Se li poden criticar decisions, a l’entrenador blaugrana, però em fa l’efecte que la gestió que està fent amb el futbolista més precoç és òptima. Deixem fer Xavi i deixem créixer Lamine Yamal.