Opinió

Caçafantasmes

A aques­tes alçades ja costa des­xi­frar si la Xavi­neta se’n va a Europa a reviure el dia de la mar­mota en for­mat via­cru­cis, a prac­ti­car-se un exor­cisme o a jugar un par­tit de la Lliga de Cam­pi­ons. Cadascú té l’herència que té i arros­sega les creus que arros­sega, cert; no és cap secret que el Barça es va ador­mir en els llo­rers massa temps, es va fotre una nata de cam­pi­o­nat i ha hagut de començar pràcti­ca­ment de zero per tor­nar a ser algú a la planta noble de la Cham­pi­ons. Però Xavi Hernández és un tipus de fut­bol, abans juga­dor i ara entre­na­dor, i vol que li par­lin de fut­bol, no de metafísica, de fan­tas­mes o del pes­si­misme cul­tu­ral del Barça a.C. (lle­geixi’s abans de Cruyff). És tan fàcil i tan català com tocar de peus a terra i ser cons­ci­ents que, si Déu va tri­gar set dies a crear el món i Guar­di­ola set anys a cons­truir un equip de referència com ara el Manc­hes­ter City, el Barça de Xavi, de Pedri, Gavi, Balde, Araujo i Lamine, de Kounde, De Jong i Fer­ran, ha de picar molta pedra encara per posar-se a aquest nivell. I sí, natu­ral­ment, en aquest camí s’han de gua­nyar par­tits com el de dime­cres pas­sat al camp del Porto, per 0-1 i gràcies, i ser prou pragmàtic per veure el got mig ple i con­ti­nuar tre­ba­llant per omplir-lo del tot.

Intan­gi­bles?

No dec ser l’únic que es va men­jar el gri­pau de l’estadi Do Dra­gao pen­sant que fa un any el Barça pro­ba­ble­ment n’hagués sor­tit der­ro­tat i, en fa tres, fins i tot gole­jat. Per què ara no? Ben­vin­guts al món dels intan­gi­bles. Algú deu pen­sar, sort que el VAR va estar des­pert i el Porto, poc ins­pi­rat. I no els fal­tarà raó. Però si el Barça va gua­nyar a pesar de les bai­xes (De Jong, Pedri, Rap­hinha), de la lesió de Lewan­dowski i el mal de panxa de Lamine, de l’expulsió rigo­rosa de Gavi, i d’un dia de males deci­si­ons amb la pilota va ser gràcies a l’encert i la con­tundència de Gündo­gan i Fer­ran per mar­car la diferència; va ser pel par­tidàs de facul­tats i con­cen­tració de Kounde i Araujo al mig de la defensa; va ser per la fia­bi­li­tat de Ter Ste­gen sota els pals; va ser per la feina incan­sa­ble de Gavi; va ser per l’esforç i la soli­da­ri­tat defen­siva de l’equip, i va ser també pel plus que dona la fe dels fut­bo­lis­tes en el grup, en el tècnic i en el full de ruta. Un full de ruta que, per cert, s’ha vist alte­rat fa qua­tre dies per l’arri­bada dels Joãos, Félix i Can­celo, que sumen talent però també alte­ren l’equi­li­bri de l’equip i neces­si­ten un temps d’adap­tació.

Xavi 100

El cert és que el Barça va gua­nyar fora de casa a Europa tres anys després. Va gua­nyar en un camp difícil, en un mal dia i superant adver­si­tats i fins i tot fan­tas­mes. Ha encar­ri­lat la clas­si­fi­cació en dues jor­na­des. I, de moment, és l’equip més gole­ja­dor (6) i menys gole­jat (0) de la com­pe­tició. Són números, resul­ta­disme, però també són can­vis sig­ni­fi­ca­tius, símpto­mes d’allò que fa tant de temps que el Barça recla­mava amb urgència, rege­ne­ració. Un con­cepte més fàcil de ver­ba­lit­zar que de mate­ri­a­lit­zar. I una pri­o­ri­tat dels 100 par­tits que Xavi Hernández acu­mula ja com a entre­na­dor del Barça. Temps per aco­mi­a­dar una era i el llarg cre­pus­cle que l’ha acom­pa­nyat i per ini­ciar un nou cicle, amb molta gent nova, molta joven­tut, un nord recu­pe­rat després de molt temps, un lide­ratge creïble i una dinàmica de crei­xe­ment inèdita des del tri­plet del 2015. Tot just una pista d’enlai­ra­ment. Ara toca gua­nyar alçada.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)