El Marc, el Fermín...

I ja que parlem d’or, el Barça continua traient petroli de la Masia. Veníem de consolidar al nucli dur de l’equip Balde, Gavi i Pedri –que no és Masia però sí una aposta guanyadora–; aquesta temporada ha estat Lamine Yamal qui ha tirat la porta a terra i aquesta setmana hi ha hagut més notícies. La primera, el gol decisiu de Marc Guiu contra l’Athletic, en el seu debut, 25 segons després de sortir, en la primera pilota que va tocar. Una canya. Un somni fet realitat i una carta més a jugar a l’estela de Lewandowski. La segona, però, és més que una carta de presentació, és la confirmació d’un factor de creixement per a l’equip. Fermín López va entrar a l’estiu de puntetes i en va sortir amb un golàs al Madrid i una plaça de rookie a la plantilla, però el seu partidàs de dimecres a l’Olímpic no és d’actor secundari. Un golàs, un altre anul·lat per mil·límetres, dos pals, passades, combinacions, criteri, zero errors i un munt de feina al mig del camp. Va ser el millor amb diferència i ja no és una novetat. És cert que l’economia i les lesions han deixat més espai del normal als joves, però ells hi són i al pont de comandament, ara sí, hi ha un tècnic que té bon ull, que hi creu tant com per atrevir-se i que l’encerta.

Marcar territori

Tot això és molt més important que el clàssic de demà a l’Estadi Olímpic, perquè això és present i futur, és inversió d’un equip que es vol tornar a instal·lar a l’elit, és model, és patrimoni del club i és barcelonisme. En canvi, el partit de demà són tres punts en una lliga de 80 o 90, tan valuosos com els de la setmana que ve al camp de la Real Sociedad. És cert que és un duel especial per marcar territori, reforçar la confiança i guanyar autoritat, però ara mateix no és decisiu i encara serà menys definitori dels rols d’un i altre, perquè l’equip de Xavi hi arriba desdibuixat pels que no hi són i debilitat pel sobreesforç dels que sí que hi són. En aquestes condicions, més a guanyar que a perdre.