Opinió

Serveis mínims

La ter­cera jor­nada de Cham­pi­ons del Barça no pas­sarà a la història per quasi res. Per l’espec­ta­cle, la demos­tració de poder o l’entu­si­asme gene­rat entre el bar­ce­lo­nisme, segur que no. Si ho fa, serà perquè l’equip de Xavi ha fet tres de tres, té el pas exprés a vui­tens de final a la mà amb mol­tes pos­si­bi­li­tats d’aca­bar pri­mer de grup i ja s’ha embut­xa­cat 8,4 mili­ons per les tres victòries, que és més del que va gua­nyar les dues últi­mes tem­po­ra­des en aquesta com­pe­tició. Això que abans era rutina ara, venint de la crisi espor­tiva i econòmica d’on venim, és una festa que dona con­fiança i esta­bi­li­tat al pro­jecte. Amb el resul­ta­disme passa com amb l’amnis­tia, per a uns és objec­tiu final i per a d’altres és punt de par­tida. Aquest Barça pot i aspira a jugar millor i ser més bri­llant que diu­menge pas­sat con­tra l’Ath­le­tic o dime­cres con­tra el Xakh­tar, però per­dre uns dies Lewan­dowski és un sotrac, per­dre unes set­ma­nes De Jong és un esvo­ranc i haver de jugar un gra­pat de par­tits sense Lewan­dowski, De Jong, Pedri, Rap­hinha, Kounde (tots per lesió) i ahir també sense Gavi (per sanció) obliga qual­se­vol equip a recal­cu­lar el rumb. Vist així, les victòries són or, la posició a la Lliga i la Cham­pi­ons és la millor pre­pa­ració per al clàssic de demà i els defec­tes del joc els podem guar­dar per a un altre dia.

El Marc, el Fermín...

I ja que par­lem d’or, el Barça con­ti­nua tra­ient petroli de la Masia. Veníem de con­so­li­dar al nucli dur de l’equip Balde, Gavi i Pedri –que no és Masia però sí una aposta gua­nya­dora–; aquesta tem­po­rada ha estat Lamine Yamal qui ha tirat la porta a terra i aquesta set­mana hi ha hagut més notícies. La pri­mera, el gol deci­siu de Marc Guiu con­tra l’Ath­le­tic, en el seu debut, 25 segons després de sor­tir, en la pri­mera pilota que va tocar. Una canya. Un somni fet rea­li­tat i una carta més a jugar a l’estela de Lewan­dowski. La segona, però, és més que una carta de pre­sen­tació, és la con­fir­mació d’un fac­tor de crei­xe­ment per a l’equip. Fermín López va entrar a l’estiu de pun­te­tes i en va sor­tir amb un golàs al Madrid i una plaça de rookie a la plan­ti­lla, però el seu par­tidàs de dime­cres a l’Olímpic no és d’actor secun­dari. Un golàs, un altre anul·lat per mil·límetres, dos pals, pas­sa­des, com­bi­na­ci­ons, cri­teri, zero errors i un munt de feina al mig del camp. Va ser el millor amb diferència i ja no és una nove­tat. És cert que l’eco­no­mia i les lesi­ons han dei­xat més espai del nor­mal als joves, però ells hi són i al pont de coman­da­ment, ara sí, hi ha un tècnic que té bon ull, que hi creu tant com per atre­vir-se i que l’encerta.

Mar­car ter­ri­tori

Tot això és molt més impor­tant que el clàssic de demà a l’Estadi Olímpic, perquè això és pre­sent i futur, és inversió d’un equip que es vol tor­nar a ins­tal·lar a l’elit, és model, és patri­moni del club i és bar­ce­lo­nisme. En canvi, el par­tit de demà són tres punts en una lliga de 80 o 90, tan valu­o­sos com els de la set­mana que ve al camp de la Real Soci­e­dad. És cert que és un duel espe­cial per mar­car ter­ri­tori, reforçar la con­fiança i gua­nyar auto­ri­tat, però ara mateix no és deci­siu i encara serà menys defi­ni­tori dels rols d’un i altre, perquè l’equip de Xavi hi arriba des­di­bui­xat pels que no hi són i debi­li­tat pel sobre­es­forç dels que sí que hi són. En aques­tes con­di­ci­ons, més a gua­nyar que a per­dre.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)