Opinió

L’hemisferi sud continua a dalt

Dis­sabte a la nit, quan Girona bullia per Fires, el Barça havia per­dut a Montjuïc con­tra el Madrid i el Girona retor­nava a la segona posició de la lliga, a París es dis­pu­tava la final del mun­dial de rugbi. S’enfron­ta­ven les dues selec­ci­ons més pode­ro­ses del món, amb­dues de l’hemis­feri sud: Nova Zelanda i Sud-àfrica.

Només hi ha mun­dial de rugbi com a tal des del 1987, i per tant se n’havien dis­pu­tat nou edi­ci­ons. Tres victòries de Nova Zelanda, tres de Sud-àfrica, dues d’Austràlia i una solitària d’Angla­terra, l’única de l’hemis­feri nord. La final de dis­sabte, per tant, era la del des­em­pat entre els dos gegants. Abans, a les semi­fi­nals, Nova Zelanda havia escla­fat (6-44) l’Argen­tina, que havia arri­bat per ter­cer cop a les semi­fi­nals, tot i que mai ha arri­bat a la final. A l’altra semi­fi­nal, Sud-àfrica va anar tot el par­tit dar­rere d’Angla­terra fins al final, quan superava el XV de la rosa (15-16) i es gua­nyava un lloc en la gran final del 28 d’octu­bre.

Tots dos equips havien començat el tor­neig amb dub­tes, havien per­dut un par­tit de la fase de grups, i s’havien clas­si­fi­cat com a segons de grup. Però quan ha arri­bat la fase deci­siva, el moment en què es deci­deix tot, les eli­mi­natòries, han demos­trat un gen com­pe­ti­tiu que explica per què són els únics equips que havien gua­nyat tres copes Webb Ellis. El nom de la copa ve del lle­gen­dari capellà anglicà de qui es diu que es va inven­tar aquest esport a prin­ci­pis del segle XIX, quan, en un par­tit de fut­bol a l’escola de la loca­li­tat de Rugby, va aga­far la pilota amb les mans i va començar a córrer. Com la majo­ria de coses impor­tants en la vida, no està gaire clar l’ori­gen real, docu­men­tat i com­pro­va­ble, ni tam­poc ens importa gaire perquè ens agrada més el mite fun­da­ci­o­nal.

La final va ser tra­vada i molt emo­ci­o­nant. Va que­dar mar­cada per l’expulsió d’un juga­dor neo­ze­landès per un pla­catge perillós a l’alçada del coll. Això va fer que els all­blacks jugues­sin amb un home menys durant gai­rebé una hora i, tot i que van poder atu­rar les enves­ti­des de la davan­tera afri­cana com no ho havia fet ningú en el tor­neig, només la van poder superar en un assaig, i la República Sud-afri­cana es va endur la victòria (11-12).

Tam­poc es pot expli­car la victòria sense par­lar d’Handré Pollard, que no va fallar cap xut a pals en tot el tor­neig. Efec­ti­vi­tat del 100%, una cosa gai­rebé mai vista. De fet, els 12 punts del seu par­tit en la final els va mar­car ell. Nova Zelanda va estar a prop de gua­nyar i al final va tenir l’opor­tu­ni­tat de cap­gi­rar el resul­tat, però el seu xut a pals no va entrar. Tot ple­gat feia que el tro­feu caigués del cos­tat verd i no del negre.

El 1995 Nel­son Man­dela va haver de convèncer el seu par­tit que donés suport a la selecció de rugbi, en què durant anys només podien jugar blancs i a la qual veien com un dels símbols més odi­o­sos de l’apart­heid. Com en tan­tes altres coses, el temps li ha donat la raó, i l’equip s’ha con­ver­tit, no sense pro­ble­mes ni dis­cus­si­ons, en un símbol de la nova Sud-àfrica. De fet, a l’equip cada vegada hi ha més juga­dors negres al cos­tat de juga­dors com Faf de Klerk, amb un cognom que també evoca els anys noranta sud-afri­cans, però de l’altre bàndol.

S’ha aca­bat el mun­dial de rugbi, l’esport en què quan s’ha de parar un juga­dor de 100 qui­los a l’esprint cal pla­car-lo neta­ment, posant-hi el cos, sense entra­des llet­ges. En què mai es pro­testa a l’àrbi­tre, sem­pre es va de cares, amb noblesa i sense tri­pi­jocs tram­po­sos. En què no tot és força, sinó que la tècnica i la tàctica són tant o més impor­tants. L’esport en què, com a qual­se­vol orga­nit­zació, n’hi ha uns quants que empe­nyen el piano i altres que el toquen.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.