El barcelonisme viu temps difícils. El desprestigi institucional pel cas Negreira, les reiterades pèrdues econòmiques al balanç comptable, la venda d’actius patrimonials tot hipotecant ingressos futurs, les obres del Camp Nou, la renúncia majoritària dels abonats a desplaçar-se fins a Montjuïc o les limitacions del fair-play financer per construir una plantilla competitiva a la Champions, dibuixen sovint un panorama poc encoratjador per a l’aficionat. El resultat del darrer clàssic, tot i el suport dels Stones, tampoc ha ajudat, com en altres ocasions, a aixecar l’ànim culer. Tanmateix, les paraules de Leo Messi en recollir la seva vuitena Pilota d’Or han revalorat l’autoestima col·lectiva i omplen d’orgull el barcelonisme. En un premi atorgat pels seus mèrits amb la selecció argentina, el futbolista de Rosario no tenia cap necessitat ni obligació de referir-se al Barça. Com tantes vegades va fer al terreny de joc, quan ningú s’ho esperava, va aprofitar l’assistència d’Aitana Bonmatí, digna successora de Xavi o Iniesta, per marcar el seu darrer gol, i potser un dels més importants, a favor del conjunt blaugrana. Amb l’agraïment i l’estima expressats envers el club i l’equip on va poder desenvolupar tot el seu talent, Messi ha retornat bona part del prestigi perdut a una entitat que, malgrat els seus defectes i els errors comesos, disposa d’un patrimoni social i esportiu únic. Cap altre club ha aconseguit, gràcies a una metodologia i un estil de joc particulars, que els jugadors formats a les categories inferiors arribin a ser considerats els millors del món jugant amb el primer equip. Gràcies, Leo, per haver reivindicat el valor d’aquest llegat futbolístic que ens fa diferents. Te’n devem una.