Tot­hom té una etapa a la seva vida de cami­nar des­calç sobre la terra ver­me­lla, dies en què somies defen­sar una causa per­duda amb una diferència subs­tan­cial res­pecte a la ver­ta­dera moti­vació dels grans de la història: nosal­tres tan sols volem cobrir la neces­si­tat d’omplir el nos­tre ego amb una vocació messiànica. Per això, quan el sis­tema ens aca­rona l’entre­cuix, accep­tem fei­nes libe­rals i deam­bu­lem per la vida inten­tant no fer mal: No som sants però tam­poc tenim vocació de dia­ble, estem allà, al llim medi­o­cre de con­for­mar-nos a parar el sol dels diu­men­ges de tar­dor amb un lli­bre d’en Pàmies.

Però com a bons homes de pur­ga­tori amb un sen­tit mínim de la mora­li­tat ens rebel·lem quan ens tro­bem per­so­nat­ges ètica­ment deplo­ra­bles aixe­cant impúdica­ment ban­de­res nobles. Fins aquí. Rebel·lió. Sedició. Mal­ver­sació. Deso­bediència. Molts papers a terra. Roda­lies. Vinícius es pixa dia sí i dia també sobre la memòria de Rosa Parks, Jesse Owens, Mal­com X, i tots aquells que van jugar-se el tot o el res pels drets civils. Uti­lit­zar la més noble de les cau­ses per blan­que­jar la seva acti­tud com a pro­vo­ca­dor, vio­lent, male­du­cat, superb, con­sen­tit, exe­cra­ble com­pany, i sobre­tot, frívol en l’ús de la veri­tat per ama­gar la men­tida. Els homes de pur­ga­tori no som models, però tenim clara la lluita quan tenim davant un mani­pu­la­dor d’aque­lles cau­ses a les quals nosal­tres no hem arri­bat a dedi­car-hi la vida.

A par­tir d’aquí, acaba essent de broma com aquells sec­tors mediàtics que dema­nen taxis a tot­hora men­tre s’alli­ten amb el 36 en nom de la uni­for­mi­tat cul­tu­ral, reli­gi­osa i lingüística, són els defen­sors d’aquest per­so­natge que en nom de la lluita con­tra el racisme mos­tra els com­por­ta­ments pro­pis de l’ultra­dreta que diu com­ba­tre però alhora té com a gran ali­ada. En defi­ni­tiva, Vinícius no ho sap perquè només atén a si mateix i tam­poc pas­sarà a la història per des­co­brir la vacuna con­tra la sida: A Madrid l’ado­ren perquè es creu Mart­hin Lut­her King però no passa de ser un Jua­nito de la marca Hacen­dado.