Fent una mirada ràpida al panorama del Barça, es pot dir que no està en una situació dolenta. Lidera el grup de Champions League amb ple de victòries i molt malament ho hauria de fer per no ser en els vuitens de final; en la lliga, és a quatre punts del lideratge, que ocupa el Girona, i a dos punts del Madrid, i en la copa encara no ha arrencat. Per tant, és viu, ben viu, a tot arreu. El problema, però, és el que transmet l’equip futbolísticament. Al conjunt orientat per Xavi li continua costant imposar-se en el joc als rivals, ser constant i generar volum ofensiu amb continuïtat. La realitat és que va molt just, ja no només per l’últim partit disputat, al feu de la Real Sociedad, en què va guanyar (0-1) de miracle, sinó per tot el recorregut des que va començar el curs. Sensacions a banda, hi ha una dada força explicativa: el Barça ha disputat quinze enfrontaments aquesta campanya i en tretze dels quals ha arribat al minut 90 amb el partit obert (empatats o guanyant amb un gol de diferència). I més: en la lliga, l’equip culer ha guanyat vuit duels, cinc dels quals marcant la diana de la victòria a partir del minut 80. És evident que el conjunt no acaba de rutllar, però ara rep un element per a l’esperança: Pedri. El canari, que ha estat dos mesos i mig de baixa, només havia pogut jugar dos d’aquests partits abans de tornar aquest dissabte i ara Xavi el recupera. El dorsal 8 és un jugador estructural en l’engranatge i el que necessita el mig del camp per carburar. Un migcampista fet per jugar a allò a què aspira l’entrenador blaugrana. S’associa, temporitza, sap rebre entre línies, es gira, té última passada i arriba a l’àrea rival. Amb ell, el Barça només pot millorar.