Amb Pedri s’ha de millorar

Fent una mirada ràpida al pano­rama del Barça, es pot dir que no està en una situ­ació dolenta. Lidera el grup de Cham­pi­ons Lea­gue amb ple de victòries i molt mala­ment ho hau­ria de fer per no ser en els vui­tens de final; en la lliga, és a qua­tre punts del lide­ratge, que ocupa el Girona, i a dos punts del Madrid, i en la copa encara no ha arren­cat. Per tant, és viu, ben viu, a tot arreu. El pro­blema, però, és el que trans­met l’equip fut­bolísti­ca­ment. Al con­junt ori­en­tat per Xavi li con­ti­nua cos­tant impo­sar-se en el joc als rivals, ser cons­tant i gene­rar volum ofen­siu amb con­tinuïtat. La rea­li­tat és que va molt just, ja no només per l’últim par­tit dis­pu­tat, al feu de la Real Soci­e­dad, en què va gua­nyar (0-1) de mira­cle, sinó per tot el recor­re­gut des que va començar el curs. Sen­sa­ci­ons a banda, hi ha una dada força expli­ca­tiva: el Barça ha dis­pu­tat quinze enfron­ta­ments aquesta cam­pa­nya i en tretze dels quals ha arri­bat al minut 90 amb el par­tit obert (empa­tats o gua­nyant amb un gol de diferència). I més: en la lliga, l’equip culer ha gua­nyat vuit duels, cinc dels quals mar­cant la diana de la victòria a par­tir del minut 80. És evi­dent que el con­junt no acaba de rut­llar, però ara rep un ele­ment per a l’espe­rança: Pedri. El canari, que ha estat dos mesos i mig de baixa, només havia pogut jugar dos d’aquests par­tits abans de tor­nar aquest dis­sabte i ara Xavi el recu­pera. El dor­sal 8 és un juga­dor estruc­tu­ral en l’engra­natge i el que neces­sita el mig del camp per car­bu­rar. Un mig­cam­pista fet per jugar a allò a què aspira l’entre­na­dor blau­grana. S’asso­cia, tem­po­ritza, sap rebre entre línies, es gira, té última pas­sada i arriba a l’àrea rival. Amb ell, el Barça només pot millo­rar.