Darwin Núñez és un davan­ter uru­guaià, que juga en el Liver­pool i té 24 anys. La pri­mera vegada que el vaig veure jugar va ser a Mon­ti­livi con­tra el Girona amb la samar­reta de l’Alme­ria, en un par­tit de segona divisió la tem­po­rada 2019/20, i em va impac­tar. Era un punta de només 20 anys, de físic exu­be­rant (187 centímetres), però també amb cames per córrer i hàbil amb la pilota. Li recordo d’aquell dia un parell de caval­ca­des en con­ducció amb eslàloms inclo­sos en què va exhi­bir supe­ri­o­ri­tat i, mal­grat no mar­car i que el seu equip perdés (1-0), va pale­sar que era un fut­bo­lista dife­rent, dels que s’havien de seguir de prop. En l’Alme­ria, on va fer 16 gols, només va durar un curs, ja que el Ben­fica, un club prou hàbil per cap­tar talent emer­gent, va fit­xar-lo per 34 mili­ons. Allà, després de dues cam­pa­nyes (20/21 i 21/22), amb una última amb 32 gols, el Liver­pool va pagar al Ben­fica cap a 100 mili­ons. Però la pri­mera tem­po­rada (22/23) de red no va aca­bar de rut­llar. Al final és fut­bol, són molts fac­tors els que influ­ei­xen, i Darwin es va enca­llar. I, en aquest temps, en què tanta pressa hi ha, va ser carn de mofa: mems, bro­mes i crítiques. Es va gene­rar un cor­rent que el tit­llava de dolent. Un error, no ho és pas, cosa que aquest curs (23/24) està demos­trant amb bons números tant amb el Liver­pool (7 gols en 9 titu­la­ri­tats) com amb l’Uru­guai. I anirà cap amunt, perquè no és que no sigui dolent, és que és boníssim. També de Harry Kane se’n va fer befa els pri­mers dies en el Bayern, i ara porta uns números que fan por, amb 21 gols entre lliga i Cham­pi­ons. Un altre que va patir això és Eric Gar­cia, que està demos­trant qui és en el líder Girona. No entenc aques­tes ganes de car­re­gar-se juga­dors ràpida­ment.