En aquest món que se’ns esquerda de cinisme, hi ha persones que l’il·luminen amb delicadesa. El millor que podem fer és admirar-les i intentar imitar-les. Míchel és una d’elles. Embolcallat d’un somriure arter, la seva actitud vital emana humilitat, obertura, senzillesa, saviesa i passió. En cada èxit s’espolsa els mèrits en favor dels qui l’envolten. Agraït de mena, ara que totes li ponen, podria haver donat allargues al Girona sembrant el dubte sobre el futur en espera d’una morterada de diners. Al contrari. Renova fins al 2026. De cap i de cor, però, ja fa dies que se sent lligat a Girona per continuar escrivint la història. En altres clubs ja hauria fet les maletes. No oblida que aquí van confiar en ell quan estava fracassant.

A Vallecas, a Míchel no se li acudeix res més que guanyar-hi. Ningú està content quan perd, però l’afició local, especialment els Bukaneros, el van homenatjar cantant-li la seva cançó: “Del Rayo fins a la tomba, Míchel amb tu sempre!” Captivat, es deixà acariciar per l’emoció aplaudint la grada i abraçant-se a treballadors de tota la vida. Segur que el retorn al barri serà un dels moments de la temporada. Aquella esquerra delicada és l’entrenador de moda i només anhelava el retorn al barri per retornar-los l’estima i l’agraïment. Com és que hi ha persones que ens transformen? De gran vull ser com en Míchel, gent que té de model la mare i l’àvia, treballadors infatigables per deixar empremta fèrtil.