A l’estiu el Cadí la Seu es va quedar sense cap de comunicació, Climent Viles, una de les alma mater del club, que va apostar per fer dotze quilòmetres més cada dia per passar al MoraBanc Andorra. Només dotze mesos enrere una institució com és Bernat Canut va emprendre rumb a Girona i pel camí s’ha anat perdent jugadores top com Andrea Vilaró, que va marxar a Salamanca; Irati Etxarri i Laura Peña, cap a Fontajau, l’aturada de Laia Raventós o la retirada d’una llegenda com Geo Bahí, un referent per a totes les nenes de la comarca i de Catalunya. L’adeu de totes elles deixa espais buits, deixa oportunitats i n’hi ha que les aprofiten, com Júlia Soler, que ja està trucant a la porta de la selecció espanyola. Part de culpa la té Fabián Téllez, tècnic que coneix la lliga, un referent que només va poder mantenir dues jugadores i que, en silenci i sense queixar-se en un inici farcit de lesions, ha estat capaç de tornar a fer somiar el Palau d’Esports. És un exemple del que és ser un club petit a l’elit, del que és una vila petita a l’elit. I la dificultat s’accentua quan juguen l’Eurocopa, una competició europea, ja que l’aeroport més proper és a dues hores i mitja de la Seu d’Urgell. És una història de pel·lícula, amb molta gent implicada de cap a peus com l’arquitecte esportiu Pep Ribes però també molta altra gent que abans hi han aportat el seu granet de sorra, com l’actual president de la federació catalana, Ferran Aril. I tothom es pregunta el mateix: quina és la fórmula de l’èxit? Tradició, identitat i, sobretot, passió.