Ahir a la sala de premsa vaig poder conversar amb tres periodistes. Fins aquí tot normal. Ara bé, eren tres mitjans internacionals: un de francès i dos d’Estats Units. Venien expressament a Montilivi per viure de manera presencial tot aquest enrenou que aixeca un equip humil. A vegades cal veure les coses amb perspectiva i és per aquest motiu que els ulls dels periodistes ho deien tot. En total, catorze professionals de l’ESPN d’Estats Units, una parella del BEIN de França, una revista d’Holanda i una d’alemanya, el Die Welt, van treure el nas ahir a Girona. Tots, sorpresos per la capacitat de capgirar la situació, van conèixer que hi ha vida més enllà del Barça, Madrid i Atlético de Madrid, i a més a més, una vida atractiva que proposa un joc ofensiu i que disposa d’orgull. Segurament d’aquí ve l’eslògan tan nostrat “orgull gironí”. I no només a la sala de premsa. Montilivi va penjar per segona vegada consecutiva el cartell d’entrades exhaurides, un fet que feia temps que no es veia. La fal·lera capta l’atenció de la ciutat de Girona i la província, com va voler destacar Míchel ahir en el postpartit. És un fet ja habitual, un cop acaben els partits dels gironins, veure una allau d’interaccions a les xarxes, en xinès, anglès, francès, però sempre amb accent català. El Girona FC està posant, encara més, Girona al mapa. No és una cosa nova, però va a més. Puc dir amb el cap ben alt que visc en un territori que té com a capital una ciutat tres vegades immortal. Hola, món!