Quan el Girona va arri­bar a pri­mera divisió, es va con­ver­tir en un equip que des­per­tava sim­pa­ties pràcti­ca­ment arreu de Cata­lu­nya per tot el que havia patit per arri­bar a l’elit. A mesura que els giro­nins han fet camí en la màxima cate­go­ria, però, la riva­li­tat amb l’Espa­nyol i el Barça ha anat crei­xent. En un balanç històric, els de Mon­ti­livi tenen, de moment, impos­si­ble com­pe­tir con­tra ells, però dins d’una tem­po­rada les coses can­vien. El curs pas­sat, blanc-i-blaus i blanc-i-ver­mells ja van com­par­tir l’objec­tiu de la per­manència i qui en va sor­tir mal­pa­rat va ser l’Espa­nyol. I, ara, el Girona se situa al davant del Barça en la clas­si­fi­cació després de quinze jor­na­des. Una uto­pia per als giro­nins, però que de moment és una rea­li­tat tan gran que, passi el que passi diu­menge en el duel català al Lluís Com­panys, els de Míchel con­ti­nu­a­ran per sobre dels de Xavi. Tot el que no sigui que el Barça acabi per sobre del Girona en aquesta lliga serà molt difícil d’enten­dre i d’expli­car, però de moment la situ­ació és la que és i no hi ha dubte que es notarà aquest diu­menge, perquè el bar­ce­lo­nisme ja no es pot mirar el Girona amb aquell pater­na­lisme de qui se sent infi­ni­ta­ment supe­rior. Se l’ha de mirar amb la mateixa atenció amb què ha afron­tat els par­tits con­tra el Porto i l’Atlético, perquè de moment la clas­si­fi­cació diu que es tracta d’un rival directe. Amb el Girona en ratxa i el Barça recu­pe­rant sen­sa­ci­ons, el duel català no podia arri­bar en un moment millor.