1. Anna Simó. Tinc uns resultats dolents basats en fets objectius però deixo anar el discurs aprés pensant que la gent és idiota. Estem en construcció quan tu mateix portes dos anys i mig dirigint les obres.

2. Polítics del procés. Tens molt clar el que vols fer fins que la necessitat fa que t’ho passis tot per l’entrecuix, i llavors, quan t’ho recorden, deixes anar una catequesi sobre el model que no aconsegueixes aplicar.

3. El meu alumne adolescent. L’entrenador més ben tractat mediàticament de la història del Barça es queixa constantment de la pressió i del tracte rebut pels analistes. Fins fa dues o tres setmanes vivia en una bombolla per la comprensió davant de l’herència rebuda, i encara ara, quan es veuen brots verds, salta la claca a tornar a inflar el seu globus a mode de clau ardent, però clar, el problema som els que parlem del Barça i l’hem defensat fins fa quatre dies.

4. Valverde 2.0. L’encert elogiable de fer caure la vella guàrdia que havia arrossegat el club durant els anys negres de Bartomeu, està essent substituït per jugadors que ningú entén perquè segueixen jugant si no és per la incapacitat de l’entrenador de posar-los en el context adient, o sigui, a la banqueta.

5. Jordi Pujol. El problema de barrejar la família amb la feina i per tant, de col·locar familiars a llocs on s’hauria de prioritzar la professionalitat absoluta. Un inconvenient que tot sigui dit, poc depèn de Xavi si hi ha un president que és el primer que duu el cub com si fos la botiga de l’Auca del Senyor Esteve.

6. Un Montsolís. Tots sabíem que seria l’hereu però abans de donar-li l’empresa no vam enviar-lo una temporada a veure món de veritat per veure si tenia les qualitats objectives de fer créixer el negoci. Tots estàvem d’acord que vingués abans d’hora, s’ha de dir a cara descoberta. Ell no en té la culpa.

7. Joan Miró. Hi ha un plantilla feta per l’entrenador, el president, el secretari tècnic antic, el secretari actual que era representant d’algun jugador quan manava el secretari tècnic antic, i un representant amic del president que necessita donar sortida a jugadors enfadats amb entrenadors de primer nivell mundial. L’entrenador no ha manat del tot com hauria de manar, i ell, d’això, tampoc en té la culpa.