Els set personatges que acabaran amb Xavi

1. Anna Simó. Tinc uns resul­tats dolents basats en fets objec­tius però deixo anar el dis­curs aprés pen­sant que la gent és idi­ota. Estem en cons­trucció quan tu mateix por­tes dos anys i mig diri­gint les obres.

2. Polítics del procés. Tens molt clar el que vols fer fins que la neces­si­tat fa que t’ho pas­sis tot per l’entre­cuix, i lla­vors, quan t’ho recor­den, dei­xes anar una cate­quesi sobre el model que no acon­se­guei­xes apli­car.

3. El meu alumne ado­les­cent. L’entre­na­dor més ben trac­tat mediàtica­ment de la història del Barça es queixa cons­tant­ment de la pressió i del tracte rebut pels ana­lis­tes. Fins fa dues o tres set­ma­nes vivia en una bom­bo­lla per la com­prensió davant de l’herència rebuda, i encara ara, quan es veuen brots verds, salta la claca a tor­nar a inflar el seu glo­bus a mode de clau ardent, però clar, el pro­blema som els que par­lem del Barça i l’hem defen­sat fins fa qua­tre dies.

4. Val­verde 2.0. L’encert elo­gi­a­ble de fer caure la vella guàrdia que havia arros­se­gat el club durant els anys negres de Bar­to­meu, està essent subs­tituït per juga­dors que ningú entén perquè seguei­xen jugant si no és per la inca­pa­ci­tat de l’entre­na­dor de posar-los en el con­text adi­ent, o sigui, a la ban­queta.

5. Jordi Pujol. El pro­blema de bar­re­jar la família amb la feina i per tant, de col·locar fami­li­ars a llocs on s’hau­ria de pri­o­rit­zar la pro­fes­si­o­na­li­tat abso­luta. Un incon­ve­ni­ent que tot sigui dit, poc depèn de Xavi si hi ha un pre­si­dent que és el pri­mer que duu el cub com si fos la botiga de l’Auca del Senyor Esteve.

6. Un Mont­solís. Tots sabíem que seria l’hereu però abans de donar-li l’empresa no vam enviar-lo una tem­po­rada a veure món de veri­tat per veure si tenia les qua­li­tats objec­ti­ves de fer créixer el negoci. Tots estàvem d’acord que vingués abans d’hora, s’ha de dir a cara des­co­berta. Ell no en té la culpa.

7. Joan Miró. Hi ha un plan­ti­lla feta per l’entre­na­dor, el pre­si­dent, el secre­tari tècnic antic, el secre­tari actual que era repre­sen­tant d’algun juga­dor quan manava el secre­tari tècnic antic, i un repre­sen­tant amic del pre­si­dent que neces­sita donar sor­tida a juga­dors enfa­dats amb entre­na­dors de pri­mer nivell mun­dial. L’entre­na­dor no ha manat del tot com hau­ria de manar, i ell, d’això, tam­poc en té la culpa.