El líder de pri­mera divisió no és ni el Barça, campió; ni el Real Madrid, ni l’Atlético. A només tres jor­na­des per arri­bar a mitja lliga, no es pot par­lar de cap manera de casu­a­li­tat, i menys veient tot el que ha mos­trat el Girona. L’equip més gole­ja­dor –a gai­rebé 2,4 gols per par­tit– ha gua­nyat 13 de les 16 jor­na­des. La victòria històrica a Montjuïc, la pri­mera con­tra el Barça, és la setena a camp con­trari, totes con­se­cu­ti­ves després de l’empat al camp de la Real Soci­e­dad amb què va debu­tar. Fer 41 punts dels 48 pos­si­bles és una ani­ma­lada, i l’equip de Míchel ho com­bina amb unes sen­sa­ci­ons immi­llo­ra­bles. El tècnic, en plena sin­to­nia amb la cúpula espor­tiva lide­rada per Qui­que Cárcel, ha anat per­fec­ci­o­nant la seva idea atrac­tiva i ofen­siva i ha sabut fer créixer el ren­di­ment d’uns fut­bo­lis­tes que juguen amb segu­re­tat, con­fiança i capa­ci­tat de cap­gi­rar mar­ca­dors adver­sos. Res els espanta.

L’excel·lent tra­jectòria de l’equip ha conduït el club a replan­te­jar objec­tius. El pri­mer, la per­manència, va que­dar resolt molt aviat. No va ama­gar el mateix Míchel fa set­ma­nes que el repte era clas­si­fi­car-se per a com­pe­ti­ci­ons euro­pees, però ara és hora de fixar el llistó fins i tot més amunt, perquè un sisè lloc que abans de començar seria excel·lent ara fa curt, tenint en compte que el Girona té 15 punts més que el Betis, setè. Acce­dir per pri­mera vegada a Europa tindrà molt mèrit, però la diferència entre la Cham­pi­ons i l’Europa Lea­gue és inne­ga­ble. I el marge (12 punts més que l’Ath­le­tic, setè) i el ren­di­ment con­vi­den a ambi­ci­o­nar la lliga de cam­pi­ons, com a pròxim repte, que pot­ser no serà l’últim. El Girona és líder després de 16 jor­na­des, ha entrat en una nova dimensió, com deia Míchel abans de gua­nyar a Montjuïc, i li convé no posar-se límits. Sense pressió –és per als favo­rits de sem­pre– però amb tota l’ambició.