Pot­ser pen­sen que els aco­llono si els dic que ara és l’hora de Xavi. Després de la der­rota del Barça con­tra el Girona i de l’ensul­si­ada d’Anvers, per la der­rota però sobre­tot per la manera com es va pro­duir, podrien pen­sar-ho, perquè Xavi Hernández viu hores fos­ques. I, a més, avui l’espera un trans­cen­den­tal par­tit a Mes­ta­lla con­tra un València que sí que està en cons­trucció i amb tants o més pro­ble­mes que el Barça. Però no, els asse­guro que m’ho crec, que ara és l’hora en què sabrem si Xavi és o no entre­na­dor per al Barça. També els dic que entre­narà on vul­gui i s’hi gua­nyarà la vida, però ara és al Barça i és el moment en què ha de demos­trar si és o no és l’home ade­quat per pivo­tar aquesta recons­trucció de l’equip que ens porti a tor­nar a somiar un Barça gua­nya­dor. En la lliga i a Europa.

És en aquests moments en què cal demos­trar si té o no caràcter per entre­nar el Barça. Aquesta tem­po­rada el Barça no ha jugat bé, quan té millor equip que la tem­po­rada pas­sada. L’any pas­sat hi va haver par­tits molt bons, però va ser desi­gual. Però el Barça de Xavi va gua­nyar la lliga. I aquest any l’equip està clas­si­fi­cat, en pri­mera posició de grup, per als vui­tens de final de la Cham­pi­ons. Però no n’hi ha prou. I després de gua­nyar bé el Porto i l’Atlético, jugant prou bé, les der­ro­tes con­tra el Girona i l’Anvers pre­sen­ten un pano­rama deso­la­dor, quan altres vega­des s’havia estat pit­jor. Doncs ara és l’hora de veure el caràcter de l’entre­na­dor i la seva capa­ci­tat per recu­pe­rar men­tal­ment gent que li serà necessària, com Oriol Romeu, i can­viar de men­ta­li­tat un equip que està deso­ri­en­tat i per­dut. Quan encara, a hores d’ara, no hi ha res per­dut.

S’ha escrit que Xavi no volia els Joãos. No sé si és cert, però és evi­dent que els té. I té Gündo­gan. Per tant, ningú pot dis­cu­tir que la plan­ti­lla d’aquest any és millor que la de l’any pas­sat. I l’any pas­sat es va gua­nyar la lliga i ara s’és al caire de l’abisme. Però, com Xavi Tor­ras ens recorda que deia Lau­re­ano Ruiz, tenir millors juga­dors no vol dir tenir millor equip. I l’any pas­sat els que juga­ven defen­sa­ven a mort i el Barça no rebia tants gols. Aquest any és un des­as­tre. És clar que l’any pas­sat era fàcil fotre totes les cul­pes a Ser­gio Bus­quets, el millor mig­cam­pista del món durant més d’una dècada i el fut­bo­lista menys reco­ne­gut per una part dels mit­jans de comu­ni­cació i dels afi­ci­o­nats. Sí, se’l troba a fal­tar encara que alguns el xiu­la­ven.

Doncs ara és l’hora del mètode. L’hora de recu­pe­rar la iden­ti­tat i l’estil que han fet gran el Barça, en victòries i en fut­bol, i que han fet que se l’admirés arreu. Sí, ara. Quan en pocs anys s’han llençat a la brossa més de mil mili­ons en fit­xat­ges que ja ni recor­dem o que pre­fe­rim obli­dar, pot­ser ara que les aigües són tur­bu­len­tes, cal girar el cap a la Masia i jugar-se-la. Això demano, que Xavi se la jugui amb les seves idees, amb ell com a pilot de la nau. No sé si hi ha mala maror als ves­ti­dors com alguns asse­gu­ren, però el Barça és molt més gran que juga­dors que ara són impor­tants però que pas­sa­ran men­tre que el club con­ti­nuarà sent gran.

El d’avui és un par­tit molt impor­tant. Per saber cap a on anirà la tem­po­rada, però per mol­tes altres coses. Sobre­tot per valo­rar el caràcter i la capa­ci­tat de menar la nau de l’entre­na­dor. Gua­nyi o perdi, el que ha de fer és el que cre­gui que és neces­sari per al Barça. Després es pot gua­nyar o per­dre, però amb el seu mètode. Que tin­gui sort!