Editorial

L’EDITORIAL

La revolució de la Superlliga

No és exagerat asseverar que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) marca un abans i un després en el futbol europeu i la seva estructura de poder. D’entrada, la sentència reforça els impulsors de la Superlliga i debilita la UEFA i la FIFA, que amenaçaven els clubs amb prohibicions d’accedir a les seves competicions i sancions en les lligues. L’abús de posició dominant és la conclusió més diàfana de la sentència de la justícia europea, que obre la porta a competicions alternatives, alienes als organismes tradicionals. El monopoli s’ha acabat. Això sol ja és una revolució.

Entre la resolució del TJUE i que el projecte de la Superlliga sigui una realitat, hi ha encara molt camí per desbrossar i moltes incògnites per resoldre. El Barça i el Real Madrid, com a clubs resilients que no s’han arronsat, han d’ajudar a convèncer els altres clubs fundadors que s’havien fet enrere. Per ells hi ha l’avantatge de tenir garantida la participació en la competició, amb la tranquil·litat que dona esquivar el risc d’una mala temporada en la lliga. I sobretot el benefici econòmic, perquè no cal negar que la possibilitat d’obtenir molts més ingressos és l’al·licient més llaminer per als clubs. La nova Superlliga també beneficiaria els equips que tindrien el lloc fix d’entrada. La contrapartida és per als més modestos, amb casos tan cridaners i de mal defensar com el fet que un equip com el Girona, encara que la fes grossa i guanyés la lliga, començaria a la tercera categoria.

De moment, la gran majoria de clubs europeus que s’han pronunciat ho han fet en contra de la Superlliga, com també governs i lligues. Més dificultats per als impulsors, tot i que tampoc seria estrany que alguns dels que d’entrada han donat suport al poder establert acabin derivant cap a la nova proposta. Ni seria extraordinari que el projecte alternatiu arrenqués amb una participació baixa i anés captant adherits, com va passar amb l’Eurolliga de bàsquet. No cal dir que aconseguir l’adhesió de clubs de la Premier League seria fonamental per dotar de força el projecte.

Serà clau la reacció dels grans clubs, però també quin pas fan tant els impulsors com la UEFA i la FIFA, que sempre han renegat del projecte per l’amenaça que els representa però que ara han d’assumir que la sentència no els afavoreix. Hi ha espai per al diàleg? El missatge del Barça s’hi acosta més que el del Madrid. Queden pendents moltes incògnites, però la sentència del TJUE revisa un escenari fins ara immòbil, la posició dominant que els organismes pretenien imposar i que el tribunal considera un abús de poder inadmissible.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)