Editorial

L’EDITORIAL

La revolució de la Superlliga

No és exa­ge­rat asse­ve­rar que la sentència del Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea (TJUE) marca un abans i un després en el fut­bol euro­peu i la seva estruc­tura de poder. D’entrada, la sentència reforça els impul­sors de la Super­lliga i debi­lita la UEFA i la FIFA, que amenaçaven els clubs amb pro­hi­bi­ci­ons d’acce­dir a les seves com­pe­ti­ci­ons i san­ci­ons en les lli­gues. L’abús de posició domi­nant és la con­clusió més diàfana de la sentència de la justícia euro­pea, que obre la porta a com­pe­ti­ci­ons alter­na­ti­ves, ali­e­nes als orga­nis­mes tra­di­ci­o­nals. El mono­poli s’ha aca­bat. Això sol ja és una revo­lució.

Entre la reso­lució del TJUE i que el pro­jecte de la Super­lliga sigui una rea­li­tat, hi ha encara molt camí per des­bros­sar i mol­tes incògni­tes per resol­dre. El Barça i el Real Madrid, com a clubs resi­li­ents que no s’han arron­sat, han d’aju­dar a convèncer els altres clubs fun­da­dors que s’havien fet enrere. Per ells hi ha l’avan­tatge de tenir garan­tida la par­ti­ci­pació en la com­pe­tició, amb la tran­quil·litat que dona esqui­var el risc d’una mala tem­po­rada en la lliga. I sobre­tot el bene­fici econòmic, perquè no cal negar que la pos­si­bi­li­tat d’obte­nir molts més ingres­sos és l’al·lici­ent més lla­mi­ner per als clubs. La nova Super­lliga també bene­fi­ci­a­ria els equips que tin­drien el lloc fix d’entrada. La con­tra­par­tida és per als més modes­tos, amb casos tan cri­da­ners i de mal defen­sar com el fet que un equip com el Girona, encara que la fes grossa i guanyés la lliga, començaria a la ter­cera cate­go­ria.

De moment, la gran majo­ria de clubs euro­peus que s’han pro­nun­ciat ho han fet en con­tra de la Super­lliga, com també governs i lli­gues. Més difi­cul­tats per als impul­sors, tot i que tam­poc seria estrany que alguns dels que d’entrada han donat suport al poder esta­blert aca­bin deri­vant cap a la nova pro­posta. Ni seria extra­or­di­nari que el pro­jecte alter­na­tiu arrenqués amb una par­ti­ci­pació baixa i anés cap­tant adhe­rits, com va pas­sar amb l’Euro­lliga de bàsquet. No cal dir que acon­se­guir l’adhesió de clubs de la Pre­mier Lea­gue seria fona­men­tal per dotar de força el pro­jecte.

Serà clau la reacció dels grans clubs, però també quin pas fan tant els impul­sors com la UEFA i la FIFA, que sem­pre han rene­gat del pro­jecte per l’amenaça que els repre­senta però que ara han d’assu­mir que la sentència no els afa­vo­reix. Hi ha espai per al diàleg? El mis­satge del Barça s’hi acosta més que el del Madrid. Que­den pen­dents mol­tes incògni­tes, però la sentència del TJUE revisa un esce­nari fins ara immòbil, la posició domi­nant que els orga­nis­mes pre­te­nien impo­sar i que el tri­bu­nal con­si­dera un abús de poder inad­mis­si­ble.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.