Vitor Roque aterra a Barcelona avui a primera hora. No arriba per ser el salvador de la pàtria. Ens equivocaríem de ple si penséssim que el seu fitxatge és la solució a tots els mals del Barça. Tant de bo tot fos tan senzill. Al Barça li falta gol, en efecte, però el diagnòstic mèdic és més complex. El Barça ara mateix és un malalt pluripatològic. Té un problema d’efectivitat de cara al gol, sí, però també té un problema de rigor i fiabilitat defensiva respecte a la temporada passada, té un problema d’equilibri al mig del camp perquè no s’ha sabut omplir el buit deixat per Busquets, té un problema de jugadors rendint individualment per sota d’un mínim exigible, té un problema amb la xacra de lesions que està afectant els vestidors, té un problema d’estat anímic i té un problema de relat des de la banqueta. Vitor Roque aterra amb la llosa del seu preu elevat i de la seva extrema joventut, i en un context desfavorable, perquè arriba a un Barça en crisi. No podem pretendre ara que un menino de 18 anys arregli tots els maldecaps d’aquest equip. No li pertoca aquesta responsabilitat. Vinícius i Rodrygo, per exemple, amb un paper important ara al Madrid, van necessitar el seu temps i van cremar etapes primer al Madrid Castella. Tot té el seu procés. Vitor Roque té gol, però donem-li temps i un vot de confiança. L’exigència, que recaigui en Lewandowski, que per sou, edat, lideratge i trajectòria és a qui pertoca assumir-la. I, si convé, més minuts a Marc Guiu, que ha caigut dempeus al primer equip.