Per tu, que ja eres a la grada quan érem a tercera. Pels que jugàveu fins i tot quan no us pagaven el sou. Pels que ens vàreu treure de primera catalana i els que ens vàreu tornar a segona B. Pels que vàreu guanyar la promoció a segona. Per l’associació de veterans i tots els que heu jugat en el club. Per totes les que heu posat la blanc-i-vermella. Pels que vàreu veure esporuguits com el penal de Ratón es colava sota les costelles d’Alberto. Pels tres mil cinc-cents que sempre éreu al camp i que vàreu tornar-hi després de la decepció de l’eliminatòria amb l’Almeria. Per tothom que va plorar el gol de Caballero convençut que una oportunitat així no la tindríem mai més. Pels que saltareu al camp el partit del Saragossa. Pels que canteu tot el partit i pels que patiu en silenci. També per en Gerard, amb qui fa setze temporades que vaig a l’estadi. Pels companys de grada que ara ja són amics. Pels meus Jandristes i per la resta de penyes. Pels que treballeu en el club. Pels periodistes que cobriu el dia a dia i pels que radieu els partits. Pels que teniu la paciència de defensar-nos dels atacs a les xarxes. Pels que alguna vegada heu cridat un gol del Girona i els que heu somrigut veient-lo jugar. Pels pujacarros i pels que aviat ho sereu. Pel cos tècnic, pels jugadors i la resta de treballadors. Pels que entreneu i jugueu en la base. Pels que compteu els anys amb temporades. Per tots nosaltres. Per un 2024 en què superem els 77 punts que hem fet aquest darrer any, perquè amb aquest Girona no saps on posar el límit i perquè ens ho mereixem. Bon any a tothom.