Per tu, que ja eres a la grada quan érem a ter­cera. Pels que jugàveu fins i tot quan no us paga­ven el sou. Pels que ens vàreu treure de pri­mera cata­lana i els que ens vàreu tor­nar a segona B. Pels que vàreu gua­nyar la pro­moció a segona. Per l’asso­ci­ació de vete­rans i tots els que heu jugat en el club. Per totes les que heu posat la blanc-i-ver­me­lla. Pels que vàreu veure espo­ru­guits com el penal de Ratón es colava sota les cos­te­lles d’Alberto. Pels tres mil cinc-cents que sem­pre éreu al camp i que vàreu tor­nar-hi després de la decepció de l’eli­mi­natòria amb l’Alme­ria. Per tot­hom que va plo­rar el gol de Caba­llero con­vençut que una opor­tu­ni­tat així no la tindríem mai més. Pels que sal­ta­reu al camp el par­tit del Sara­gossa. Pels que can­teu tot el par­tit i pels que patiu en silenci. També per en Gerard, amb qui fa setze tem­po­ra­des que vaig a l’estadi. Pels com­panys de grada que ara ja són amics. Pels meus Jan­dris­tes i per la resta de penyes. Pels que tre­ba­lleu en el club. Pels peri­o­dis­tes que cobriu el dia a dia i pels que radieu els par­tits. Pels que teniu la paciència de defen­sar-nos dels atacs a les xar­xes. Pels que alguna vegada heu cri­dat un gol del Girona i els que heu som­ri­gut veient-lo jugar. Pels puja­car­ros i pels que aviat ho sereu. Pel cos tècnic, pels juga­dors i la resta de tre­ba­lla­dors. Pels que entre­neu i jugueu en la base. Pels que comp­teu els anys amb tem­po­ra­des. Per tots nosal­tres. Per un 2024 en què superem els 77 punts que hem fet aquest dar­rer any, perquè amb aquest Girona no saps on posar el límit i perquè ens ho merei­xem. Bon any a tot­hom.