Fiabilitat sueca

Sens dubte és el millor que li ha pas­sat aquest any a l’Spar Girona. La sueca Regan Maga­rity no va ater­rar aquest estiu com a fit­xatge estre­lla. El car­tell de figu­res el pro­ta­go­nit­za­ven Kel­sey Mitc­hell, prin­ci­pal­ment, i Mor­gan Bertsch, per la seves res­pec­ti­ves tra­jectòries a la WNBA. Però la pri­mera ja ha aban­do­nat l’equip i la segona fa la sen­sació que encara neces­sita una fogo­nada per adap­tar-se a la lliga espa­nyola i treure tot el talent que des­punta de manera massa inter­mi­tent. A Maga­rity ja se li adju­di­cava un paper impor­tant en l’equip, però pot­ser no es pre­veia que fos tan pal de paller com s’ha con­ver­tit en l’actu­a­li­tat. Les referències eren bones: 12 punts i 7 rebots de mit­jana la tem­po­rada pas­sada en la lliga fran­cesa, a banda de ser MVP de la copa. No pin­tava mala­ment. Però a Girona no només com­pleix sinó que s’ha con­ver­tit en el far de l’equip, amb una constància, segu­re­tat i esta­bi­li­tat quasi mira­cu­lo­ses, tenint en compte el període con­vuls que s’ha vis­cut en aquesta arren­cada de tem­po­rada a Girona. De les poques que no han per­dut el nord en algun moment. I no és per demèrit de la resta. És com­pli­cat man­te­nir el cap fred quan les coses no fun­ci­o­nen. Algu­nes juga­do­res que en els pri­mers com­pas­sos van ofe­rir una bona imatge, en algun moment es van deso­ri­en­tar i es van dei­xar endur per la manca de rumb de l’equip. Maga­rity, no. De les poques que no feia la sen­sació que des­a­pre­nien a mesura que pas­sa­ven les jor­na­des. Sem­pre en la bona línia, passés el que passés al seu vol­tant. Pel caràcter suec o per les cir­cumstància sobre­vin­gu­des, l’inte­rior de l’equip gironí ha sal­vat els mobles en més d’una ocasió i acre­dita, ara mateix, uns números per­so­nals espec­ta­cu­lars: 14 punts de mit­jana, 55% en tirs de camp, 82% en tirs lliu­res, 8 rebots i 19,4 de valo­ració, amb 27 minuts de joc per par­tit.

Segu­ra­ment, amb l’arri­bada d’Íñiguez a la ban­queta, es reva­lo­rarà encara més el seu paper, en ser un tipus de juga­dora que s’adapta molt bé al sis­tema de joc del basc. I com a mos­tra, l’espec­ta­cle que va ofe­rir diven­dres pas­sat a la Seu d’Urgell: 25 punts, 10 rebots i 35 de valo­ració, que la van situar com a MVP de la jor­nada. Una estrena impe­ca­ble en l’arren­cada de l’era Íñiguez. Una etapa, per cert, que ha gene­rat un còctel d’emo­ci­ons entre l’afició: il·lusió per l’arri­bada d’un entre­na­dor de molta solvència i experiència, però sense obli­dar el pas­sat recent que el va enfron­tar amb el club i amb un cert temor per la imatge que pugui ofe­rir, dins i fora del club. Perquè Íñiguez és un entre­na­dor d’èxit però també un cata­lit­za­dor de cri­sis, segons el club on ha estat que se li pre­gunti. És evi­dent que se li ha de donar una opor­tu­ni­tat en aquesta nova etapa a Girona. I és millor apar­car els recels. Però l’aposta que ha fet el club és tan bona com arris­cada. I el que tot­hom desitja és que hagi val­gut la pena. Només el temps ens ho dirà.

El par­tit d’avui con­tra el València és un bon test per com­pro­var si l’Uni pot estar a l’alçada d’un equip d’Euro­lliga i si l’objec­tiu ini­cial de la tem­po­rada, que era dis­pu­tar tots els títols, es manté vigent. Sens dubte, en aquesta lliga 23/24 hi ha hagut un canvi de para­digma i el València i el Sara­gossa s’han con­ver­tit en els rivals a batre, men­tre que l’Ave­nida i el Girona inten­ten adap­tar-se a un nou rol, que ja no és el de pre­pon­derància. Ja no estan a un nivell supe­rior al de la resta. La lliga s’ha equi­li­brat, i això és una bona notícia per a l’afi­ci­o­nat al bàsquet femení. Però obliga els grans a arre­man­gar-se. I l’Uni espe­ci­al­ment.