No començo l’any acabat de sortir del forn de manera original, però cal passar comptes amb Ses Majestats. Què us hem fet, a Girona? Durant anys ens heu regalat el sabor cruent de les derrotes. Tips d’amargor i buits de força per aixecar-nos de nou, preferíem l’oblit. No enteníem la causa de vostre vil menyspreu, ni demanàvem massa: que la temporada fos una mica menys cruel que l’anterior. En va, perquè cada nova estomacada era més mortífera. Ens vau embadalir amb l’ascens, però la il·lusió va ser efímera i la crueltat dels anys venidors no va compensar haver assaborit la glòria.

Ara, en un context festiu forjat el juny de 2022, tampoc entenem per què ens hem convertit en la nineta dels vostres ulls. No som més bones persones que quan ens obsequiàveu amb garrotades. Al contrari, fent-nos acaparar converses arreu del país sobre com juga el Girona tot omplint-nos d’èxits i gols, engreixeu en excés el nostre orgull ja inflat de sèrie. No crec que sigui saludable emborratxar-nos de narcisisme, però qui som nosaltres per rebel·lar-nos contra el vostre desig?

Amb el que ens heu brindat l’últim tram d’un 2023 ja per si mateix espectacular, que ni al gironí més entusiasta se li hauria ocorregut escriure a la carta, enguany no podem reclamar-vos que visqueu a Girona tot l’any, però si m’ho permeteu, Majestats, vetlleu perquè no ens acostumem al gaudi ni perdem la capacitat d’admiració i agraïment pel que hem de viure aquest il·lusionador i històric 2024.