Naomi Osaka ho tenia pràcticament tot. Amb només 23 anys, ja havia estat número u mundial, era campiona de quatre grans eslams i fora de la pista li plovien els contractes publicitaris. La japonesa s’havia convertit en una de les raquetes més poderoses del circuit femení. Es trobava en un moment d’esplendor tennístic i molts ja la catalogaven com l’hereva de Serena Williams. Vist des de fora, tot era brillant, però per dins hi havia moltes esquerdes. La nipona havia tocat fons. Patia una depressió en silenci fins que va explotar a Roland Garros el 2021, quan es va negar a comparèixer en una roda de premsa per problemes de “salut mental”. La pressió mediàtica i ser el centre d’atenció en cada torneig la van desbordar. Osaka va decidir abandonar el circuit per anteposar la seva salut mental i complir el seu desig de ser mare, sempre deixant la porta oberta a un possible retorn.

La setmana passada, en el WTA de Brisbane, Osaka va deixar enrere els seus fantasmes del passat per tornar a trepitjar una pista de tennis 466 dies després. Es va estrenar amb una victòria contra l’alemanya Tamara Korpatsch i una derrota en segona fase contra la txeca Karolína Plísková. El més important, però, no són els resultats, sinó tornar a veure-la competir i gaudint de la que sempre havia estat la seva passió. De tot se’n pot sortir. Ella ho ha demostrat. Aquests són els grans referents. El circuit femení està d’enhorabona.