L’àlbum perd un altre cromo icònic i el firmament guanya una altra estrella. El cel brilla avui una mica més. Alfredo Di Stéfano el 2014, Johan Cruyff el 2016, Diego Armando Maradona el 2020, Edson Arantes do Nascimento, Pelé, el 2022 i, ara, Franz Beckenbauer. El 2023 el món del futbol va dir adeu a il·lustres com Sir Bobby Charlton, Terry Venables, Gianluca Vialli o Just Fontaine i ara el 2024 arrenca amb la trista notícia de la defunció del Kàiser. Mite entre mites. El mundial del 74, l’Europeu del 72, tres copes d’Europa, dues Pilotes d’Or... Títols col·lectius i distincions individuals que han de tenir el seu espai i menció dins la seva biografia, però que en realitat importen i pesen poc en la balança de la història perquè com en el cas de Di Stéfano, Cruyff, Maradona i Pelé, el seu llegat i la seva figura transcendeixen més enllà del palmarès. Cinc futbolistes dissenyats i esculpits fora del motlle. Cinc llegendes més enllà del talent, abraçades al virtuosisme, l’estètica i al carisma. Futbolistes avançats a la seva època. Figures capaces de sortir del paradigma i canviar la concepció del futbol. Beckenbauer i Pelé van entrellaçar els seus camins a Nova York a finals dels 70, en aquell mític Cosmos que va impulsar un esglaó més enllà el futbol als Estats Units. Ara tots dos descansen a l’Olimp. Al costat de Cruyff. Beckenbauer va allunyar de la glòria Johan i la seva Taronja Mecànica en aquella recordada final de la copa del món del 1974. Rivals terrenals i ara companys allà dalt. Mites eterns.