Una cadira més a l’Olimp

L’àlbum perd un altre cromo icònic i el fir­ma­ment gua­nya una altra estre­lla. El cel bri­lla avui una mica més. Alfredo Di Stéfano el 2014, Johan Cruyff el 2016, Diego Armando Mara­dona el 2020, Edson Aran­tes do Nas­ci­mento, Pelé, el 2022 i, ara, Franz Becken­ba­uer. El 2023 el món del fut­bol va dir adeu a il·lus­tres com Sir Bobby Charl­ton, Terry Vena­bles, Gian­luca Via­lli o Just Fon­taine i ara el 2024 arrenca amb la trista notícia de la defunció del Kàiser. Mite entre mites. El mun­dial del 74, l’Euro­peu del 72, tres copes d’Europa, dues Pilo­tes d’Or... Títols col·lec­tius i dis­tin­ci­ons indi­vi­du­als que han de tenir el seu espai i menció dins la seva bio­gra­fia, però que en rea­li­tat impor­ten i pesen poc en la balança de la història perquè com en el cas de Di Stéfano, Cruyff, Mara­dona i Pelé, el seu lle­gat i la seva figura trans­cen­dei­xen més enllà del pal­marès. Cinc fut­bo­lis­tes dis­se­nyats i escul­pits fora del mot­lle. Cinc lle­gen­des més enllà del talent, abraçades al vir­tu­o­sisme, l’estètica i al carisma. Fut­bo­lis­tes avançats a la seva època. Figu­res capa­ces de sor­tir del para­digma i can­viar la con­cepció del fut­bol. Becken­ba­uer i Pelé van entre­llaçar els seus camins a Nova York a finals dels 70, en aquell mític Cos­mos que va impul­sar un esglaó més enllà el fut­bol als Estats Units. Ara tots dos des­can­sen a l’Olimp. Al cos­tat de Cruyff. Becken­ba­uer va allu­nyar de la glòria Johan i la seva Taronja Mecànica en aque­lla recor­dada final de la copa del món del 1974. Rivals ter­re­nals i ara com­panys allà dalt. Mites eterns.