Xavi o Xavi

No és fàcil d’entendre el daltabaix d’un equip que havia iniciat una nova era amb l’exhibició de fa un any en el mateix escenari i contra el mateix rival i havia guanyat una lliga amb autoritat. Caldria ser a dins per tenir totes les claus, però com a mínim hi ha dues evidències a les quals agafar-se. La primera és que tant els jugadors com el col·lectiu (tècnic inclòs) estan molt per sota del nivell i el rendiment que sabem que poden oferir, perquè ja ho han fet. I la segona és que alguna cosa dins el grup està dinamitant tot aquest potencial. El discurs de Xavi parlant d’autocrítica, de corregir errors o actituds i de construcció d’equip pot ser honest i tenir sentit, però no ha tingut resposta al terreny de joc, ans al contrari, i ara ja ha caducat. I aquest és, en si mateix, el pitjor ultimàtum per al tècnic i per al projecte que lidera. Molts culers no dubtarien ja a sacrificar-lo, de la mateixa manera que van sacrificar Ronald Koeman abans. Però cap d’aquests culers –tampoc el president Laporta– té una solució alternativa viable que resolgui a curt termini les mancances de la plantilla, la crisi econòmica del club, la immaduresa de l’equip i les urgències per tornar a l’elit. Tan fàcil era pujar a la xavineta fa un any o en fa dos com ara cridar Xavi out; facilíssim, però els problemes continuen allà.

Decisions

Va ser el mateix Xavi qui fa algunes setmanes va anunciar que havia arribat l’hora de l’entrenador. La qüestió és l’escàs marge de maniobra que té i que ell mateix s’ha donat fins ara. Per una banda, ha assumit el rol d’home de club i ha tancat files amb Laporta malgrat l’adeu de Mateu Alemany, el de Jordi Cruyff o els fitxatges de club (João Felix, Vitor Roque) que ni responien a les seves prioritats (Zubimendi...) ni tampoc li han resolt cap dels problemes importants que té, com són la falta de gol, la inconsistència de la pressió alta o la falta d’equilibri defensiu. Per altra banda, també ha tancat files amb els seus jugadors, protegint-los i excusant-los abans que responsabilitzar-los tot i que fa massa temps que li fallen en qüestions d’abecé, de rendiment i de competitivitat de l’equip. A Xavi Hernández ningú li ha d’explicar què està passant. L’evident involució de l’equip parla per si sola i li marca el camí del canvi. Canvi de criteris, de dinàmiques internes i fins i tot d’apostes individuals i tàctiques. És rebel·lar-se o assumir el fracàs.