7.911 espectadors va ser la xifra d’assistència en el Girona-Rayo dels vuitens de la copa. El rival no era el més cridaner, l’horari (21.30 h abans d’un dia feiner) no acompanyava i el partit es retransmetia en obert. Condicionants que complicaven molt que hi hagués una bona entrada a Montilivi, per molt que les gairebé vuit mil ànimes es van fer sentir en tot moment. Però el que ajuda menys és que tothom hagi de passar per caixa per viure la copa, amb entrades que, a banda dels gols, s’enfilen per sobre dels 30 euros fins i tot per als socis. És clar que és una bona oportunitat per al Girona per fer caixa, però també és clar que l’afició ha de jugar un paper fonamental per empènyer l’equip en aquesta copa. Fins a quin punt ingressar uns 300.000 euros compensen una assistència com la dels vuitens? No hi ha dubte que en el passat, amb l’equip a 2a divisió A, les oportunitats per fer caixa com aquesta s’havien d’aprofitar, però ara que l’estabilitat econòmica és total, el rendiment esportiu hauria de passar a davant, i en això l’afició ajuda. Fins i tot Míchel es va permetre el luxe de fer una petita estirada d’orelles al club després del partit dels vuitens. Per als quarts de final la política hauria de ser diferent en el cas de jugar a casa, sobretot si no hi ha un dels grans sobre la taula, però la reflexió també ha d’arribar pels propers anys. Personalment tinc clar que la copa ha d’entrar en l’abonament de temporada, i Europa, en cas d’anar-hi, també.