El Girona s’ho ha de fer mirar

7.911 espec­ta­dors va ser la xifra d’assistència en el Girona-Rayo dels vui­tens de la copa. El rival no era el més cri­da­ner, l’horari (21.30 h abans d’un dia fei­ner) no acom­pa­nyava i el par­tit es retrans­me­tia en obert. Con­di­ci­o­nants que com­pli­ca­ven molt que hi hagués una bona entrada a Mon­ti­livi, per molt que les gai­rebé vuit mil ànimes es van fer sen­tir en tot moment. Però el que ajuda menys és que tot­hom hagi de pas­sar per caixa per viure la copa, amb entra­des que, a banda dels gols, s’enfi­len per sobre dels 30 euros fins i tot per als socis. És clar que és una bona opor­tu­ni­tat per al Girona per fer caixa, però també és clar que l’afició ha de jugar un paper fona­men­tal per empènyer l’equip en aquesta copa. Fins a quin punt ingres­sar uns 300.000 euros com­pen­sen una assistència com la dels vui­tens? No hi ha dubte que en el pas­sat, amb l’equip a 2a divisió A, les opor­tu­ni­tats per fer caixa com aquesta s’havien d’apro­fi­tar, però ara que l’esta­bi­li­tat econòmica és total, el ren­di­ment espor­tiu hau­ria de pas­sar a davant, i en això l’afició ajuda. Fins i tot Míchel es va per­me­tre el luxe de fer una petita esti­rada d’ore­lles al club després del par­tit dels vui­tens. Per als quarts de final la política hau­ria de ser dife­rent en el cas de jugar a casa, sobre­tot si no hi ha un dels grans sobre la taula, però la reflexió també ha d’arri­bar pels pro­pers anys. Per­so­nal­ment tinc clar que la copa ha d’entrar en l’abo­na­ment de tem­po­rada, i Europa, en cas d’anar-hi, també.