El Madrid té la pau d’esperit de qui fa del robatori rutina perquè actua des de l’hegemonia del poder i, per tant, no tenen remordiments morals a l’hora de valorar aquestes victòries trincades sense escrúpols, al contrari, de la injustícia en fan èpica i de l’atracament un relat de llegendes opaques; molt monàrquic tot plegat.

De totes maneres, tampoc cal fer de catalanet clerical amb l’escàndol contra l’Almeria, només s’ha de mirar Vinícius com a exemple de qui se sap protegit per qui decideix entre el bé i el mal. Tan sols qui se sent legitimitat per la justícia esportiva surt a provocar i insultar sense límit. Així doncs, siguem clars perquè la mesura discursiva ens torna hipòcrites, Vinícius és un nen mimat, d’acord, té limitacions de raonament bàsic, cert, però també és repetició de mil jugadors diferents amb l’única diferència que el poder li recorda cada diumenge: Tu no pateixis, fes el que vulguis perquè tenim controlat qui pren la decisió final. Per tant, això mateix sent la massa social d’aquest madridisme orgullós per la victòria contra l’Almeria: Aquí guanyem per la via civil o per la militar.

A partir d’aquí, l’única diferència amb Vinícius i el robatori d’avui ha estat que hem sortit lleugerament de la injustícia rutinària, i clar, quan et desvies de l’hàbit, doncs res, t’escandalitzes perquè t’han robat més enllà d’allò acceptat per la majoria. En definitiva, res ha canviat respecte a ahir o abans d’ahir, senzillament que s’ha estat més explícit i la sensació d’humiliació col·lectiva ha pujat uns graus. Cap problema pensa Florentino a la zona noble, hi ha copa entre setmana i ràpidament es canviarà de tema, perquè ja ho sabem, al final són especialistes amb malversar idees fantàstiques per convertir-les amb eines corruptes per manipular la realitat en benefici propi: primer ho varen fer amb la democràcia, i ara ho fan amb el VAR i amb el que faci falta.