L’11 d’agost del 1936, el diari La Humanitat donava un primer crit d’alerta: “El diputat Sr. Sunyol i Garriga s’interna al front de la Sierra i ha desaparegut”. La notícia incorporava alguns detalls, pocs, d’aquella desaparició, com ara que el polític, que també era president de la Federació Catalana de Futbol i del Barça, havia sortit cinc dies abans en direcció al front de Somosierra en un cotxe militar i que anava acompanyat d’un tinent de milicians i un xofer. Tot i que no s’esmentava, també hi havia el periodista Pere Ventura i el secretari del diputat valencià Juli Just. La notícia, que havia estat difosa des d’Unión Radio, instal·lada al Ministeri de la Guerra, es va estendre ràpidament. L’endemà, el diari La Rambla (de la qual era propietari el mateix Sunyol) afegia algunes dades més i explicava que el diputat, que pocs dies abans havia estat designat delegat especial de la Generalitat a Madrid, havia de “retornar el mateix dia i prendre un tren cap a València”. Tres dies després, el mateix mitjà publicava una fotografia de Sunyol amb un interrogant dramàtic: “El diputat Sunyol i Garriga i el periodista Ventura i Virgili han estat afusellats pels feixistes al front de la Sierra?”

L’endemà, el diari La Humanitat confirmava la tràgica notícia i donava alguns detalls més, com ara que “la comitiva es dirigia a visitar un dels fronts de la serra i sense adonar-se’n penetraren a les avançades dels facciosos i foren fets presoners per aquests”. A les pàgines interiors s’explicava que “el cotxe passà el gros de les forces lleials i depassà les avançades de milicians a gran velocitat. Una d’elles, amb fusells i metralladores, dispararen uns trets per tal de cridar l’atenció dels viatgers pel perill que corrien en el cas de continuar l’ascensió de la muntanya”, però “segurament no oïren aquestes indicacions i sobtadament es trobarien dintre de les avançades dels traïdors, els quals els capturarien”. A partir d’aquell moment, el desenllaç havia estat fatal: “els presoners van ser jutjats en procediment sumaríssim i executats en ple camp”. També s’especificava que la mort s’havia produït tres dies abans, que els havien robat 50.000 pessetes que portaven per “atencions de guerra” i que els cossos havien aparegut “al quilòmetre 50 de la carretera de Segòvia, a prop de la cuneta”.

Malgrat que el mateix diari deixava clar que “poques esperances o cap poden encara abrigar-se respecte la sort de Josep Sunyol i els seus acompanyants”, les informacions no van esvair del tot la nebulosa. Mesos després, alguns mitjans es feien ressò que una ràdio de Valladolid, en poder dels sollevats, havia anunciat que Sunyol no havia estat afusellat, sinó que era pres. Dies després, un periodista que havia estat investigant el tema donava alguns detalls sobre la desaparició, com ara que “el xòfer, afecte als rebels i votant de les dretes, s’havia introduït expressament en les línies faccioses”, tot i puntualitzar que “el cop no havia estat preparat contra Sunyol, si bé la fatalitat havia volgut que es trobés al cotxe”. El periodista, que no citava la font, assegurava que el diputat i president del Barça “havia estat empresonat als calabossos del Palau de Justícia de Burgos i des d’allà van traslladar-lo als soterranis de la Diputació Provincial”. Per la seva banda, La Rambla contribuïa a alimentar encara més el desconcert. En la seva edició del 28 d’octubre afirmava que “no podem dir que la informació del nostre col·lega sigui inexacta”; però, al mateix temps, deixava anar que “ens guardarem prou de dir que reflecteixi la realitat”. I, per justificar-ho, recordava que “fins el moment actual no hi ha cap prova prou convincent que pugui fer-nos creure que l’estimat Sunyol sigui mort, ni que estigui presoner a Burgos, ni que es trobi a Suïssa [...]. El misteri de la seva desaparició continua essent per a nosaltres un misteri”.