És el paradigma d’un jugador educat, que mai no perd els estreps, que mai no surt en els highlights esmicolant raquetes o insultant el jutge de cadira. O enfrontant-se al públic. Un exemple que l’ATP mirarà o hauria de mirar de rendibilitzar tant com pugui. Jannik Sinner, que també tenia dots d’esquiador i va triar el tennis, no es descentra amb guerres supèrflues i va fent feina com una formigueta. Campió del Màsters de joves el 2019 i tot i que estava sempre entre els millors, la irrupció de Carlos Alcaraz amb dos gran eslams aixecats el va eclipsar. L’espigat Sinner patia massa en els tornejos grans. El físic li jugava males passades i arribava fos a la segona setmana i als partits que se li complicaven. Li faltava potència. Tampoc era prou fort en l’aspecte mental. Però va perseverar amb valentia i va optar per un canvi de tècnic molt qüestionat a Itàlia. El mag australià Darren Cahill –exjugador i exentrenador d’André Agassi i Simona Halep, entre d’altres–va agafar el relleu a l’italià Riccardo Piatti, el seu tècnic de sempre, a mitjan 2022. “Ara és més fort, resistent i ràpid”, descriu Cahill del seu jugador, del qual hi afegeix: “Se sap adaptar i és molt madur.” Efectivament, Sinner, que admet que els dos títols d’Alcaraz el van inspirar, ha arribat a dalt i té fusta, caràcter i molta humilitat per quedar-s’hi. La seva remuntada en l’obert d’Austràlia en la seva primera final major davant de l’experimentat rus Daniïl Medvédev en dona fe. Un present i futur campió ben educat.