Opinió

Ricky Rubio: mèrit esportiu i personal

El Consell de Ministres va atorgar el 9 de gener la Gran Creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu a Ricky Rubio. És la màxima distinció que un esportista pot rebre en reconeixement a la trajectòria professional. Rubio va destacar ben aviat i va ser considerat un nen prodigi del bàsquet. Dies abans de fer 15 anys va debutar a l’ACB; amb 17 es va convertir en el jugador més jove a penjar-se una medalla olímpica; i amb 20 ja havia guanyat tots els títols possibles de club a Europa.

Tanmateix, el geni del Masnou també ha destacat per com ha afrontat i superat les adversitats. D’una banda, tres greus lesions de llarga durada de què s’ha recuperat per tornar a competir al màxim nivell. Però, sobretot, la depressió que va tenir després de la mort de la seva mare d’un càncer el 2016. Un sotrac que va transformar la seva escala de valors i del qual va sortir gràcies a la meditació i a la creació d’una fundació per ajudar els infants malalts. Malauradament, a l’estiu va recaure, la seva ment va tornar a aquell “lloc obscur” i va renunciar al mundial. Els grans esportistes de vegades semblen éssers allunyats de la nostra realitat en aconseguir gestes impossibles per a la majoria dels mortals. En canvi, els sentim propers quan mostren una vulnerabilitat amb què ens podem identificar. Ricky, t’esperem de nou a les pistes per aplaudir la teva valentia en reconèixer la teva vulnerabilitat i atrevir-te a afrontar la negror de la nit. Un gran mèrit personal que suposa un ajut inestimable per a les persones que també la pateixen en l’anonimat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)