Les vibracions són dolentes i, savis de mena, els menuts intueixen que avui venen magres. Plou sobre mullat al Bernabéu. Amb deu minuts en tenen prou i s’empesquen la solució més creativa al drama. Moriran bojos pel Girona, però ara prefereixen sortir al pati i començar el seu partit sense VAR, una batalla de tu a tu vibrant. S’ho passaran pipa. A més, plou. Quasi han oblidat com és de gratificant jugar mentre la fina pluja t’amara i la pilota llisca veloç i a més, per sort, els adults controladors no els emprenyarem: “No feu malbé les plantes!” “Aneu amb compte!” “Això no!” Dins, els grans suportem en silenci la tromba blanca mentre ens lamentem que en els dies clau, el Madrid és letal.

Encara que Ancelotti es vulgui creure sense rubor la proclama que el Girona és un nou-ric perquè una empresa privada paga un anunci al centre de la capital, els comptes corrents no enganyen. La davantera del Madrid ha costat pel cap baix més de 150 milions i la parella de centrals del Girona que l’havia d’aturar no arriba als quatre duros. Tot i la il·lusió gironina de somniar impossibles, el més lògic és que el Madrid ens esclafi sovint. El que sap greu és que competeixen amb tots els vents a favor, i per això la lliga ha quedat sentenciada al febrer. L’al·licient és veure on arribarà l’ombra del seu poder més enllà de Leipzig o maquinar quants equips els faran el passadís triomfal. El mateix que deu passar a Anglaterra i Alemanya, oi?